Marcel Pey Puig - Marcel Pey

Organizaciones con obra

Fundació Vila Casas

Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA)

Profesionales con obra

Rafael Tous

Descripción del Artista

Cardona, El Bages, Barcelona, 1948 Desde los años sesenta Pey representa algunas de las principales escuelas vanguardistas y experimentales del arte catalán. Su obra amalgama diferentes disciplinas como el cine, la literatura y la fotografía, hasta apropiarse de un lenguaje de síntesis e integridad híbrida. Desvinculado de toda corriente realista, el artista se adentra en los límites de la imagen en un universo fantasmagórico y angustioso donde la realidad se nos presenta travestida, desmembrada en espacio y tiempo. Confrontando la belleza y la perversidad nace un arte de dualidades donde tras la realidad se esconde la extrañeza, la inseguridad y el horror. Bio (Catalán) L’obra de Marcel Pey, artista i poeta de difícil classificació, té tres components significatius: els fílms, els llibres d’artista, i els treballs plàstics sobre suport fotogràfic. El fílms es desenvolupen bàsicament en la dècada dels 70; són generalment llargmetratges en formats no comercials, de caràcter underground, amb fort contingut narcissista i autodestructiu, influïts per l’estètica d’Andy Warhol, Philippe Garrel o Dwoskin. Cal destacar-ne “Overkill” o “L’ull cibernètic”, exhibits en mostres diverses com el “ Third International Avantgarde Film Festival ” de Londres (1979) o “Nuovi Aspetti del Cinema Sperimentale Europeo” de Gènova (1980). Els llibres d’artista s’inicien amb “Blind Machine” (1973), continuen amb obres com “Red Movie” (1976) o “Tenebrae” (1983) i finalitzen amb “A speed of death” (1995). Imatge i text poètic conformen la majoria d’aquestes edicions, la part textual de les quals es troba recollida fins a l’any 1992 en el llibre “Vae Victis” (Editorial Empúries, 1992) i el recent “Falling down” (Editorial Arrels, 1998). L’últim llibre d’artista és “Black Japan” (Museu de Granollers, 1998). L’obra plàstica comença en la dècada dels 80. Es tracta de treballs sobre suport fotogràfic divers, de la polaroid a l’ampliació a gran format. Les peces de Marcel Pey, basades en la manipulació d’imatges pròpies o trobades i la fragmentació, comencen a exhibir-se l’any 1983 amb “L’Âge d’Or”, a la que seguiran diverses exposicions individuals com “Beat of Blood”(1989), “Blade Fever”(1991), “Art is Hell”(1992), “516 West, 25 th street”(1992), “Re-inserts”(1996), “Murder Inc”(1997) o “Black Japan” (1998). Obres d’aquestes exposicions i altres treballs s’han pogut veure en diferents certàmens artístics i fotogràfics nacionals i internacionals, com els Rencontres Photographiques d’Arles (1989) on es van presentar dins la mostra “Nuits Blanches”, “Reus. La dècada dels 80” (1995) al Museu Salvador Vilaseca de Reus, “En els rastres de la llum” (1996) al Museu de Granollers o “Imatges. Fotografia Catalana” (1996) al Centre d’Art Santa Mònica de Barcelona. Bona part de l’obra plàstica de Marcel Pey pertany actualment a la col.lecció de Rafael Tous, que l’ ha mostrat en diversos “Fragments” com “Agressions”, vista a Metrònom el 1996 o la “Proposta per una col.lecció d’art Contemporani” del mateix any, al MACBA.

Exposiciones en las que ha participado como artista

M. Pey Remastered

Individual

Cities of the red night

Individual