V Festival de Videodanza de Palma

Festival de arte / Fundació Miró Mallorca / Carrer de Saridakis, 29 / Palma, Baleares, España
Ver mapa


Cuándo:
29 sep de 2017 - 30 sep de 2017

Inauguración:
29 sep de 2017

Organizada por:
Fundació Miró Mallorca - Fundació Pilar i Joan Miró

---

Etiquetas
Danza  Danza en Baleares  Video  Video en Baleares  Video arte  Video arte en Baleares 

       

---

Descripción de la Exposición

El Festival de Videodansa de Palma arriba enguany a la seva cinquena edició. Els pròxims dies 29 i 30 de setembre, es presentaran a la Fundació Pilar i Joan Miró més de 20 curtmetratges internacionals, obres de coneguts directors, coreògrafs, ballarins i també de nous talents. Precisament, el Festival serveix enguany també com a plataforma per a artistes locals emergents, com seria el cas de Belén Iniesta, Leticia María, Elsa Montenegro, Alberto Trabado, Marta Pujades i Concha Vidal. S’hi presentaran una sèrie de films que apropen la videodansa tant al públic expert com a persones alienes, curiosos o interessats. Entre totes les obres que s’hi podran veure durant els dos dies del Festival, hi ha videodanses internacionals de nous països occidentals, com també d’Àfrica, Xina o Iran. Tots aquests projectes són molt atractius i interessants per als amants de la dansa, la música i les noves tecnologies. PROGRAMA: Projeccions 29 i 30 de setembre de 20 h (entrada gratuïta) Taller 1 •Com funcionen les xarxes internacionals de videodansa? •Com presentar videodanses a festivals i a plataformes internacionals? •Impartit per Ágota Harmati, directora artística del Festival •Taller dirigit a artistes de videodansa. Gratuït •30 de setembre de 18.30 a 19.30 h Taller 2 •La dansa i el vídeo •El diàleg entre ambdues disciplines, una aproximació a la “videodansa” •Impartit per Belén Iniesta i Alicia Cabrero, companyia de creació de caràcter multidisciplinari •Dirigit a creadors i professionals de diferents àrees artístiques del moviment. 40 € els dos dies 29 de setembre de 17 a 19.30 h 30 de setembre de 17 a 18.30 h Diferents artistes, tant de les Illes Balears com de fora, dediquen les seves creacions a temes molt actuals, com són el destí dels refugiats o la guerra de Síria; per exemple, Mismo mar d'Elsa Montenegro i Leticia Maria. També hi destaquen les creacions recents d'artistes catalans pel seu caràcter molt experimental i agosarat unit a una alta qualitat artística. El Festival és un esdeveniment gratuït que explora el gènere "videodansa", una forma híbrida entre la dansa i el cinema, en què la càmera forma part de la coreografia. Aquesta simbiosi permet crear un moviment amb noves estructures d'espai i temps, un fet inèdit i poc comú a l'escena teatral clàssica. Utilitzant tecnologies d'animació i creació d'imatges electròniques, el moviment no només és controlat pels ballarins. Ágota Harmati, organitzadora del Festival, confirma que es tracta d’un esdeveniment que té com a objectiu donar més visibilitat a la videodansa a les Illes Balears. De fet, és el primer i únic Festival dedicat exclusivament a aquest gènere que es realitza en aquesta Comunitat Autònoma. L'objectiu és donar a conèixer els artistes balears que es dediquen a aquest gènere, establint una xarxa de connexions nacional i internacional entre festivals de videodansa per a promoure les obres d'aquests artistes de les Illes, entre d'altres, per mitjà de cooperacions i intercanvis. TALLER 1 30 de setembre de 18.30 a 19.30 h Com funcionen les xarxes internacionals de videodansa? Com presentar videodanses a festivals i plataformes internacionals? L’objetiu és aportar coneixements sobre com presentar les obres a festivals nacionals i internacionals i de quina forma s’han de tractar les plataformes més importants dedicades a la dansa. Taller dirigit a artistes de videodansa Impartit per Ágota Harmati Entrada gratuïta TALLER 2 29 i 30 de setembre Divendres 29, de 17 a 19.30 h, i dissabte 30, de 17 a 18.30 h “LA DANSA I EL VÍDEO” El diàleg entre ambdues disciplines, una aproximació a la videodansa En aquest seminari s’analitzarà com el llenguatge corporal pot adoptar el llenguatge audiovisual per a compondre i expressar dins la pantalla i crear des de la fragmentació una unitat. S’aprofundirà en la idea que la videodansa no només es refereix a les coreografies que han estat pensades per a la càmera, sinó que pot ser entesa com una forma de coreografiar a través de la mateixa mediació audiovisual, ja que la dansa no es construeix aquí només pel moviment del cos, sinó que les possibilitats tècniques i narratives del “món audiovisual” habiliten noves formes de crear i pensar la dansa. Si parlam de creadors del món de la dansa i creadors del món audiovisual, tant d’un costat com de l’altre, moltes vegades es desconeix com s’exerceix el treball de l’altre; és a dir, els artistes audiovisuals no “produeixen” la dansa i els coreògrafs no prenen part en la captura del moviment o del procés de postproducció. Per això aquest seminari està enfocat a donar eines i facilitar el treball entre els professionals de diferents disciplines a l’hora de crear una peça de videodansa i fomentar la pràctica artística des de la concepció col·lectiva. Ponents: Alicia Cabrero i Belén Iniesta (juntes formen una companyia de creació de caràcter multidisciplinari on desenvolupen projectes artístics i laboratoris d’entrenament en videodansa) Dirigit a creadors i professionals d’àrees artístiques del moviment com arts visuals, dansa, teatre físic del moviment, incloent-hi qualsevol gènere i estil que estiguin interessats a investigar les diferents formes de crear en la relació cos-càmera dins aquest espai de reflexió en el marc del V Festival de Videodansa de Palma. Preu: 40 € Reservar plaça o demanar informació a seminariosvideodanza@gmail.com PROJECCIONS Entrada gratuïta Divendres 29 de setembre Yo, Aquí, Ahora, Illes Balears, 2016; direcció i coreografia: Leticia Maria Yo, Aquí, Ahora és una reflexió personal sobre el temps present. Cos-Espai-Temps marquen l'instant. El cos nu suspès marca la presència de l'individu. L'Espai és l'escenari de l'acció. El so del metrònom és una metàfora del pas del temps. Sur, Illes Balears, 2017; creació i direcció: Concha Vidal Una dona i el vermell; testimonis del blanc, de la sal, del desert, com a metàfora d'un espai interior intacte. El sud com a refugi de l'ànima, com a punt de partida en el qual allò accessori s'esvaeix per a donar lloc a la novetat, a l'impredictible; processos creatius en crisi, processos vitals que toquen fons en la textura aspra de la sal i de l’arena. Make it graceful, Illes Balears, 2017; direcció: Marta Pujades; coreografia: Alberto Trabado Make it graceul combina posats de culturisme, una activitat que a priori es considera "masculina", amb la dansa clàssica, vinculada generalment amb la "feminitat". Naken, Suècia/Regne Unit, 2016; direcció: David Strindberg; coreografia: Matthew Morris Fragmentat, sense tanques. Esquilada i tacada. Una síntesi de petxina i fragment. Circunvoluciones, Espanya, 2017; direcció: Blas Payri; coreografia: Toni Aparisi i Blas Payri En aquesta obra de videodansa abstracta, la coreografia sorgeix tant del moviment del ballarí a l'espai com de les transformacions calidoscòpiques en postproducció a través d'efectes de mirall que van modificant-se i superposant-se en diferents capes. Conversations in the park, Suècia, 2016; direcció i coreografia: Benedikte Esperi Com afecta l'espai públic al ballarí, la coreografia i el seu contingut? Pot la dansa deixar una empremta permanent a la societat? Què passa amb la dansa postmoderna d'avui, què la representa; segueix proposant un cos crític amb contextos radicals que articula temes d'art i política? Ballem. Su Misura, Itàlia, 2014; direcció i coreografia: Augenblick Un sastre, la seva dona: un dia com qualsevol altre. Aleshores ella entra. Tot d'una, un error, un besllum... Circle, 2016, Turquia; direcció: Özgür Can Alkan; coreografia: Ziya Azazi La vida és un cercle que engloba el naixement, la reproducció i la mort. A través dels moviments dels ballarins, aquest intercanvi incessant entre individu i comunitat pren forma. This is a Chicken Coop, Xina, 2016; direcció i coreografia: Er Gao Imaginau: els éssers humans tornen al seu estat original i les regles convencionals no s'apliquen més. Com seria el món? In The Castle of My Skin, Sons of Kemet, Àfrica del Sud, 2015; direcció: Lebogang Rasethaba for Arcade Content; coreografia: Jarrel Mathebula Sons Of Kemet neix de molts elements vitals; un nom que s'assembla a la cultura egípcia antiga i una formació que inclou alguns dels talents més progressistes del segle XXI del jazz britànic. De Farol, Catalunya, 2014; direcció: Virgina Garcia, Damian Munoz De Farol presenta una partida d’strip pòquer, que va des d'una mirada figurativa i realista de la situació cap a una composició, on el moviment, el cos i el seu joc generen una multivisió d’stripteases interrelacionats, alguns des de la fisicalitat i, d’altres, des de motors emocionals. Aprochimando a un charco, Alemanya, 2015; direcció: Sebastian Gimmel, coreografia: Sebastian Gimmel i HoMai Toyoda Una dona curiosa, vestida bé per a un dia de pluja, explora el seu entorn enmig d'un parc desolat. Entre bassiots, ella balla juganerament; crea així un món imaginari, desentranya un lloc màgic, quan les seves botes de cautxú cobren vida. Dissabte 30 de setembre En fuga, Illes Balears, 2015; direcció: Belén Iniesta (Assaig sobre els espais, el buit i el cos) Es pobla l'espai d'imatges precises. Recerca carregada de silenci amb intermitents instants buits. El punt, Illes Balears; direcció: Belén Iniesta; intèrpret: Josefina Gorostiza El punt és pura potencialitat, el símbol més simple de la totalitat, pensat com a punt inicial i final, es pot veure com una imatge de l'infinit. Mismo mar, Illes Balears, 2017; direcció i corografia: Leticia Muñoz i Elsa Montenegro Dues dones de diferents nacionalitats es troben a la mateixa mar. Una representa l'Orient i, l'altra, l'Occident. A ambdues dones, les condicionen els sistemes politicoeconòmics dels seus respectius països, i el sistema global. Al final és el que paguen, una pel seu plaer i la llibertat i, l'altra, per la seva supervivència. La lluita pel poder, l'avarícia econòmica per sobre dels valors morals humans, les duran a nedar a la mateixa mar i quedar atrapades a la mateixa xarxa global en la qual actualment vivim. Humo - Vestido - Guerrero, Alemanya, 2014; direcció: Mali Lazell, Adrian Künzel; coreografia: ANIMA, Yuko Kaseki, Kaddish El viatge d'un guerrer. Spin, Alemanya, 2010; direcció: Max Hattler Quan el conflicte es converteix en un espectacle, els límits entre la destrucció i l'entreteniment queden borrosos.

---