Un projecte de Diego Aldasoro Gómez “En aquesta exposició s’entrellacen dos projectes. És un diàleg entre allò que és quotidià i allò que és poètic. El primer és una síntesi d’una seqüència d’un berenar de la meva àvia. I el segon és una sèrie de tríptics i díptics que parlen també d’ella i dels mars entre els quals va nèixar, viure i morir. Mars immensos de bladars i d’aigua.” “El mar és vida i, alhora, metàfora de la mort. La meva àvia és mar i memòria. El mar és paisatge i experiència. La memòria del paisatge en la seva mirada i en el seu cos ha quedat retinguda. I en aquestes imatges, ella immortalitzada i sublimada. “Què n’és de curta, la vida” deia als seus 97 anys. I, alhora, la seva ve ser quasi una eternitat. En una tarda pot caber tota una vida i és així com podem destil·lar el que és essencial. És en els detalls on es concentra la contemplació.” Sala Ruïnes.