D'aquest viatge íntim, de vegades dantesc, les pintures de l'artista (veritables autoretrats emocionals) ofereixen imatges evanescents de paisatges interiors en els quals les figures esdevenen horitzons còsmics, les línies geomètriques gravades o aplicades en capes de monotips superposats es dissolen en fluïdes taques, el metall oxidat interactua amb el color i els agents atmosfèrics, en un intent desesperat (però conscientment inútil) de captar i fixar definitivament la forma del dolor i el plaer. L'action painting de Bencini transforma les asèptiques planxes metàl·liques en lieux de mémoire, postals des d'un món interior ple de records, passions, i experiències sensorials, empremtes de la seva més autèntica i primordial identitat.