Descripción de la Exposición El Centre d'Art Tecla Sala presenta l'exposició més àmplia a Catalunya dedicada a la trajectòria de l'artista Andrés Rábago. 'OPS/El Roto/Rábago. Un viatge de mil dimonis (i un parell d'àngels)', proposa un recorregut a través de 185 obres de l'artista i els seus heterònims. Dividida en tres àmbits, la mostra reuneix una selecció de 59 dibuixos de OPS, de caràcter social i introspectiu; 84 dibuixos d'El Roto, amb un clar contingut polític i satíric i 42 dibuixos i pintures de Rábago, més desconegudes i metafísiques, a banda de publicacions diverses i material audiovisual. A mitjan anys seixanta del segle passat, quan més es refermava la massa coma sinònim d'individu, Andrés Rábago (Madrid, 1947), va emprendre un viatge creatiu molt personal, allunyat de les futileses del seu temps, per deixar de ser un home sense atributs. Amb els heterònims d'OPS, El Roto i Rábago, l'artista ha anat destil·lant una obra amb nivells diferents de consciència i una lúcida mirada sobre la condició humana. A l'inici de la seva trajectòria artística, el 1968, Andrés Rábago es va valdre del pseudònim OPS començant a fer-se un lloc en les publicacions més crítiques amb la dictadura, gens amiga del pensament lliure, com Hermano lobo, La Codorniz o Ajoblanco, entre d'altres. A principis dels anys 70, i sense cap sobresalt, es va començar a deixar veure l'heterònim El Roto que va instal·lar-se en l'àmbit d'una consciència civil, entenent que la seva finalitat era la de fer un servei públic i social. Amb l'arribada del nou segle, va iniciar el territori del pintor Rábago, desenvolupat en un àmbit més elevat de consciència. L'exposició es podrà veure al Centre d'Art Tecla Sala, fins al 24 de febrer de 2013. Andrés Rábago (Madrid, 1947). Autodidacta. Col·laborador, com a OPS o El Roto, en revistes d'anàlisi política (Triunfo, Cuadernos para el Diálogo, Ajoblanco, Cambio 16, Tiempo), de còmic (Tótem, Madriz) i satíriques (Hermano Lobo, El Jueves) i en diaris (Diario 16, El Independiente, El Periódico de Catalunya, i, des de fa anys, El País). Autor de més d'una vintena de llibres (el més recent: Viñetas para una crisis. Barcelona: Mondadori, 2011 [Col. Reservoir Books]). Il·lustrador de diverses obres, principalment del seu amic Manuel Vicent. Escenògraf per als textos de Luis Matilla i del Grupo Ditirambo. Coautor del curtmetratge d'animació La edad del silencio de Gabriel Blanco, l'any 1978, premiat al Festival Internacional de Cinema de San Sebastià. Ha realitzat prop de noranta exposicions individuals, tant dels seus dibuixos com de les seves pintures (que signa com a Rábago), les darreres aquest mateix any a Nova York i a Chicago. Ha estat premiat amb els guardons Premio Francisco Cerecedo de periodisme (1993), Premio al Pensamiento de Cambio 16 (1995), Premio al Mérito Urbanístico del Club de Debates Urbanos (1997), Premi Internacional d'Humor Gat Perich (1997), Premio Julián Besteiro de las Artes y las Letras (2005), medalla FAD (2006) i Premio Asociación Pro Derechos Humanos (2011). OPS/ El Roto/Rábago. Un viatge de mil dimonis (i un parell d'àngels) A mitjan anys seixanta del segle passat, quan més refermava la massa com a sinònim d'individu, tot i que, òbviament, sense la intensitat actual, Andrés Rábago va emprendre un viatge personal, allunyat de les futileses del seu temps, per deixar de ser un home sense atributs. Es va valdre, en primera instància, d'un pseudònim, OPS, que va començar a fer-se lloc en les publicacions més crítiques amb una dictadura que, com a tal, era poc amiga del pensament lliure. Aquell pseudònim li va servir d'empara, que no d'amagatall, per afrontar una introspecció en el seu inconscient mitjançant una mena d'autoanàlisi amb la qual no era difícil identificar-se, tenint en compte que la ronya de la qual s'anava desprenent en cada vinyeta era la mateixa que ens embotava la sensibilitat a tots. Els monstres que OPS descobria quan mirava al seu interior eren els mateixos que havien esclavitzat la nostra raó fins tornar-la massa gandula per emprendre el nou temps que intuíem que hauria d'arribar més d'hora que no pas tard. De tant en tant, però, allò social i allò polític feien acte de presència en aquells dibuixos satírics i cruels, conscient el seu creador que els vincles comunitaris havien patit un greu crebant durant el llarg franquisme. Sense cap mena de sobresalt, a l'inici de la dècada següent, els setanta, es va anar deixant veure un heterònim: El Roto. Un heterònim, sí, perquè la seva personalitat estava clarament diferenciada de la de l'autor, que va instal·lar la seva criatura encertadament en l'àmbit d'una consciència civil, entenent des del principi que la seva finalitat era la de fer un servei públic i social: rompre la condició de l'individu-massa per arrencar-lo de la seva postura de mer espectador d'una realitat disgregadora i anestesiant. OPS i El Roto van arribar a transitar junts una part del camí (hi ha dibuixos, per exemple, del 1976, signats per tots dos), però, mentre que el primer, net ja d'excrescències, deambulava, en el dibuix i de seguida també en la pintura, per àmbits més estètics, que vorejaven la poesia visual, el segon s'aniria consolidant, fins al dia d'avui, com una de les firmes espanyoles més implicades en la reconstrucció d'una cohesió comunitària i en la reivindicació del concepte de persona, acorralat pel concepte d'individu que la modernitat havia parit i establert. OPS, però, s'aniria silenciant com a dibuixant fins a l'arribada del nou segle, fent gala en aquells darrers instants d'una intensitat i una excel·lència gràfica sense parangó, mentre l'OPS pintor iniciava una deriva, a partir de finals dels vuitanta, cap al que es podria considerar, amb denominació pròpia dels lingüistes, un ortònim: Andrés Rábago, l'artífex d'una obra pròpia la veu de la qual és la que més s'assembla als interessos més profunds del seu creador, amb qui comparteix nom i cognom, una mica com va ser Bernardo Soares per a Fernando Pessoa. El territori del pintor Rábago, certament, es desenvolupa en un àmbit més elevat de consciència, un àmbit que podríem qualificar de metafísic, en què «el que es diu» no pot ser fàcilment transmès perquè es tracta d'assumptes més espirituals que terrenals, i en què ell, a la manera dels artistes prerenaixentistes, lliures encara de l'excessiva empremta de l'ego, actua com un modest guia d'un viatge, a través del llindar que constitueixen les seves obres, per un cosmos del qual no hi ha més cartografia que la que el mateix faedor va definint a partir d'un coneixement més gran dels misteris infinits de la veritable i ignota realitat. OPS-El Roto-Andrés Rábago es mereixien aquesta amplíssima exposició a Catalunya que, amb 185 obres i produïda pel Centre d'Art Tecla Sala, proposa una mirada sobre la seva condició d'artista tri capaç de traduir en imatges nivells de consciència tan diferents.
Premio. 09 sep de 2024 - 13 oct de 2024 / Madrid, España
Exposición. 09 oct de 2024 - 10 mar de 2025 / Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) / Madrid, España
Formación. 15 oct de 2024 - 30 jun de 2024 / Museo Nacional Thyssen-Bornemisza / Madrid, España