Nota de prensa
Descripción de la Exposición
Carles Guerra (Amposta, 1965) ha presentat a Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre, TREBALLS. Sense compensació, una exposició de gran format en la qual exhibeix algunes de les últimes peces que va crear per a ser exposades i que ara ha cedit al centre d’art. Daten dels anys 90 i totes les va bastir al taller de fusteria del seu pare, a Amposta. Són obres pensades per posar en qüestió la finalitat artística, ja que per crear-les va fer servir criteris més propis d’un ofici que del món de l’art. Una estratègia premeditada per aprofundir en la seua reflexió al voltant del món del treball i de la (im)productivitat lligada a la cultura i l’art. “Allò que més em preocupava en aquell moment era posar en dubte les formes de valorar el treball artístic”, explica. Així entre les peces recuperades hi ha dos plataformes de fusta damunt les quals reposa un vidre amb un gran esclat de gotes de tinta negra que simula l'aura pròpia dels objectes sagrats. Es tracta d’una referència clara a l’estada de l’artista a la Rússia de la Perestroika on va visitar una església on en lloc d’icones sagrades hi havia màquines i estadístiques. “Era la sacralització del treball del món soviètic”, apunta.
L’exposició d’ara, amb peces i instal·lacions que mai s’havien exposat juntes, recupera en gran part aquesta reflexió de Guerra sobre el món del treball i a l’hora li serveix per posar valor la condició local de les obres. Les va fer al taller del seu pare, treballant colze a colze amb ell com havia fet als setze anys. “La idea no és recuperar o tornar enrere, però sí que és veritat que la condició local aquí té molt de pes. El lloc on has viscut de menut, on has crescut... Aquest edifici és on hi havia el pati del meu parvulari”, argumenta en referència al centre d’art. D’aquí també que a l’exposició juntament amb les peces i instal·lacions creades hi hagi un mural negre tacat de pilotades verd fluorescent per recordar aquell Carles Guerra que donava cops de pilota contra les parets del carrer on vivia. També hi ha una referència explícita a un grup de rock local, Atzucat, integrat pels germans Porres, que permet lligar aquest context local i laboral amb l’explotació comercial de la imatge de la joventut.
Les peces les ha cedit a Lo Pati d’una manera conseqüent. “És un treball que s’ha de quedar aquí perquè és aquí on han sorgit les motivacions. Avui en dia que tot circula aquesta immobilitat m’atreu i pot acabar donant un valor afegit al sentit que ja tenien aquestes peces”, assenyala
Aquesta exposició li ha servit a Carles Guerra per fer autoanàlisi personal i recuperar un moment clau de la seua trajectòria vital i artística. Als anys 90 és quan va deixar enrere la seua identitat de pintor plàstic per explorar altres terrenys també lligats a l’art contemporani com la docència, la recerca o la gestió cultural. De fet, ha estat al capdavant d’alguns dels principals equipaments culturals del país: actualment de la Fundació Tàpies, on és el director, i anteriorment de la Virreina o el Macba.
Exposición. 19 nov de 2024 - 02 mar de 2025 / Museo Nacional del Prado / Madrid, España
Formación. 23 nov de 2024 - 29 nov de 2024 / Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) / Madrid, España
