The more we know about them, the stranger they become: Lucía C. Pino

Exposición / Arts Santa Mónica / Rambla Santa Mònica, 7 / Barcelona, España
Ver mapa


Cuándo:
04 may de 2017 - 03 sep de 2017

Inauguración:
04 may de 2017

Comisariada por:
Sonia Fernández Pan

Organizada por:
Arts Santa Mónica

Artistas participantes:
Lucía C. Pino

       

Documentos relacionados
Nota de prensa

---

Descripción de la Exposición

The more we know about them, the stranger they become es una proposta curatorial constituida per 4 projectes individuals, un cicle d'activitats, un projecte de mediacio i un projecte de disseny. Cadascun dels 4 projectes ocupara un espai del nivell 0 per a la seva presentacio al public, prenent la forma d'exposicio individual. Seguint el model que es ve plantejant en els cicles anteriors, el projecte individual permet a l'artista desenvolupar un proces d'investigacio i produccio en millors condicions temporals i economiques que la seva participacio en una exposicio col・lectiva. Aixi mateix, s'obre la possibilitat d'una alteracio en la durada de les exposicions, ja que no tots els artistes convidats treballen de la mateixa manera o en el mateix registre, en no pertanyer alguns d'ells a les anomenades arts visuals. El fet de que hagi disciplines amb altres exigencies i temporalitats obre de nou el problema de l'adaptacio al medi, el del context de les arts visuals en aquest cas. Davant d'un model de temporalitat preestablerta, es proposa un model de negociacio de temporalitats d'acord amb les necessitats de cada projecte dins de la temporalitat establerta del cicle. La intencio de The more we know about them, the stranger they become es explorar a traves d'aquests 4 projectes individuals, la practica comissarial i tota una serie d'activitats relacionades: l'agencia de l'objecte, el sistema de relacions que aquest possibilita o inclou i la implicacio de la materia dins d'un nou canvi de paradigma en el qual subjecte -entes des del logocentrisme- queda desplacat del centre de forces del coneixement i deixa espai a altres entitats. No es tractaria tant de deixar que els objectes i les coses parlen per si mateixos, com d'entendre i posar en practica altres sistemes de relacions en els quals la distribucio de valor entre subjectes i objectes sigui mes equitativa i, en consequencia, politica. Per a la realitzacio d'aquests 4 projectes individuals, els artistes convidats son: Roc Jimenez de Cisneros, Lucia C. Pino, Lua Coderch i Ania Nowak. Els projectes de mediacio i disseny aniran a carrec d'Ariadna Parreu i Sebastian Berns respectivament. Si be estan interioritzats els diferents rols dins d'un projecte, naturalitzant una certa jerarquia, el projecte no preten posar en practica una mediacio, tampoc un disseny des del utilitarisme projectual. Entenent la distribucio de valors com aquest exercici etic que proposa Jane Bennet, no nomes dins el mon material, sino dins dels sistemes de relacions humanes, The more we know about them, the stranger they become vol entendre practiques com la mediacio o el disseny des d'una posicio mes horitzontal pel que fa a les practiques artistiques i comissarials. El fet de convidar a una artista, la practica de la qual es desenvolupa al voltant de conceptes com a forma, materia o espai, a realitzar la tasca de mediacio dins del projecte prove d'una intencio conscient: la possibilitat d'una contaminacio efectiva entre mediacio i practica artistica. Lucia C. Pino En una publicacio que pertany a un dels seus projectes, Fata Morgana, Lucia C. Pino diu que "la percepcio d'un objecte semiconstruit revela una nova dimensio i relacio amb els buits que el conformen i circumden, el cel, el carrer, els seus solids juxtaposats i d'altres inserits". Tambe comenta que no enten l'escultura com a quelcom purament objectual o des d'una fisicitat tangible, que es mes complexe que aixo. "Veig l'escultura i l'arquitectura no tant com solucions sino com direccions". Al citar el Tercer Passatge de Gilles Clement introdueix a Tim Morton per a subratllar "acceptar la incertesa com a factor de desenvolupament i desterrar el vorac apetito d'ordenament com a combustible i guia d'actuacio de l'home en el seu entorn". Linees mes tard torna a Clement i a la seva nocio de desfasament, que ella canvia per desajust. El desajust al qual Lucia es refereix a traves de Clement "prove de la sensacio de comprendre alguna cosa perfectament i, no obstant aixo, no haver-ho compres del tot". Per exemple, la informacio que contenen els elements no solids, inestables, secundaris i transitoris.

---