Selecció d’una proposta de comissariat per a la participació de Catalunya a la 59a edició de la Biennal de Venècia d’Arts Visuals 2022 dins el programa Eventi Collaterali

Premios / Dotación:
Ganador/a: .   
Lista de ganadores:
Oriol Fontdevila Subirana 

Cuándo:
Hasta 01 jul de 2021

Dónde:
Barcelona, España

Inscripción:
Cerrada desde 01-07-2021

Dirigido a:
Artistas

Organizada por:
Institut Ramon Llull

Bases de publicación:
Descargar bases

Miembros del jurado:
Anna Pahissa, Carles Guerra Rojas, Mabel Palacín

       

Documentos relacionados
Bases

---

Descripción del Premio

Catalunya participarà a la 59a edició de la Biennal d’Art de Venècia dins el programa Eventi Collaterali amb un projecte comissariat per Oriol Fontdevila, i que porta per nom Llim, amb obra de l'artista Lara Fluxà. La presència catalana a la Biennal de Venècia, que s’inaugurarà el 23 d'abril de 2022, està produïda per l’Institut Ramon Llull. Procés de selecció Per escollir la proposta guanyadora l'Institut Ramon Llull ha nomenat un comitè d’experts, compost per un president, 3 vocals i una secretària de l'Institut Ramon Llull. La presidenta ha sigut Hiuwai Chu (MACBA), i els vocals Mabel Palacín (artista), Anna Pahissa, (Hangar) i Carles Guerra, comissari independent. El procés de selecció s'ha dividit en dues fases. La primera volta era oberta a la presentació de propostes per part de tots els professionals i empreses interessats que complissin els requisits. En aquesta primera volta, que es va tancar el dia 1 de juliol de 2021, els aspirants van presentar un currículum vitae i una proposta de dues pàgines amb les idees generals del projecte i l’artista o artistes seleccionats. D'entre aquestes propostes, el comitè d’experts va escollir tres propostes finalistes per participar a la segona volta, seguint les bases del concurs. En aquesta 2a volta els 3 finalistes han presentat un projecte desenvolupant els continguts, una proposta de disseny museogràfic i un pressupost. Els finalistes han sigut citats per defensar de forma presencial la seva proposta davant del comitè d’experts el dia 20 de juliol de 2021 a la seu del Llull, al Palau Baró de Quadras. La proposta guanyadora Llim és una recerca de base materialista que posa en primer pla l'aigua i el vidre, com a elements consubstancials en la història de Venècia, per crear un organisme que suggereix una plètora de conceptes. Llim és un organisme que dóna compte del flux material en el seu contínuum, el seu vitalisme així com la seva fragilitat. Un vessament continuat és com el filòsof Henry Bergon va descriure el flux vital: una seqüència infinita de transicions en que la matèria canvia permanentment d’estat. Els canvis en l’existència es produeixen d’un mode incessant, fusionant-se entre sí de tal manera que aquests resulten pràcticament imperceptibles. Pel què allò realment viscut és la continuïtat. La proposta Llim proporciona una experiència situada de la viscositat en tant que expressió del flux vital. En tant que organisme viscós, Llim pren vida a través d’adherir-se als elements humans i no-humans que coexisteixen al seu entorn. La viscositat no procedeix ni per síntesis ni desdoblament, sinó per adhesió. Com a experiència situada, parteix de la noció situated knowledges tal i com la va plantejar Donna Haraway al tombant de segle (1995): Llim no resulta d’adaptar l’obra de Lara Fluxà a l’especificitat contextual de Venècia, sinó d’assimilar els sediments que conformen aquest fenomen segons la lògica de la viscositat. En referència amb el concepte de Haraway, es tractarà, per tant, de proporcionar una experiència que és real en la mesura que es vincula íntimament a la contingència dels fenòmens i les tecnologies que s’hi associen en una localització determinada. Llim és una ampolla de Klein que s’expandeix en l’espai i el temps i que vincula en un mateix pla de realitat els sediments culturals i materials que composen la viscositat tal i com aquesta es manifesta a Venècia. L’aigua, el llim, el canal: Un sistema de bombeig instal·lat a una riba del Canale di San Pietro extreu aigua per alimentar de manera continuada l’edifici que acull la participació catalana a la Biennal de Venècia amb matèria procedent del llit del canal. Al seu interior, l’aigua escampa restes de llot amb la seva circulació. Al cap d’uns minuts l’aigua torna al curs de la xarxa hidràulica de Venècia. Progressivament, al llarg del període de la Biennal, la instal·lació assimila el subsòl de Venècia, que es desplaça en la mesura que transita les canonades d’aquest organisme. En paral·lel a l’aigua, coexisteixen a l’edifici d’altres sistemes tubulars, en un circuit tancat de recorregut ostensiblement menor, que transporten d’altres líquids, com llet o petroli. Els líquids circulen al llarg de l’edifici per un sistema de tubs vitri, amorfs i que adopten formes més o menys orgàniques. El vidre permet articular el gran circuit tancat que dóna forma a l’organisme, amb tota la seva amplitud: el contínuum que vincula l’aire que circula pels conductes del cos dels bufadors de vidre amb l’aigua que circula pels tubs que es despleguen en forma de canal a Venècia. Oriol Fontdevila (Manresa, 1978) és comissari, escriptor i investigador centrat en les pràctiques artístiques i l'educació. Doctorant en el programa d'Humanitats i Comunicació per la UOC, ha desenvolupat projectes curatorials a molts centres i museus d’art contemporani, com la Fundació Antoni Tàpies, la Fundació Joan Miró, el Centre d’Arts La Virreina, el Centre d’Arts Santa Mònica, el Centre de Cultura Contemporània El Carme de València o el Vojvodina Contemporary Art Museum a Novi Sad, Sèrbia. Va ser membre de l'equip curatorial del projecte europeu Performing the Museum; i director artístic de la Sala d’Art Jove, iniciativa d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya. El seu assaig El arte de la mediación (L’art de la mediació) va ser publicat el 2018 per consonni (Bilbao), escrit gràcies a una beca d’investigació del MNCARS. Ha col·laborat amb molts llibres i catàlegs d'art contemporani. És professor visitant de diversos programes de màster i programes d’estudis internacionals. Actualment és professor ajudant a EINA. Artista Lara Fluxà (Palma, 1985) treballa habitualment a partir d’elements amb poètica pròpia que li són propers, com l’aigua o el vidre. Llicenciada en Belles Arts i màster en Produccions Artístiques i Recerca per la Universitat de Barcelona, s'ha especialitzat en el tractament del vidre a partir de diferents cursos sobre vidre bufat a Segovia, Barcelona i la Bisbal. La particularitat física de l'aigua i el vidre l'ha portat a interessar-se per conceptes com la fragilitat, l’estabilitat i també en l'experimentació científica. Les seves obres qüestionen la feblesa de l'equilibri dels ecosistemes. Ha col·laborat amb institucions com el centre Lo Pati, la Fundació Joan Miró, la Fundació Felícia Fuster, la Capella de la Misericòrdia, el Museu d’Art Modern i Contemporani Es Baluard, el Casal Solleric de Palma, el Museu Marítim de Barcelona i l’Arts Santa Mònica, entre d’altres.

---