Per fer fotografies cal disposar, evidentment, d'una màquina de retratar, i en la meva infantesa no era pas massa fàcil que un vailet com jo en pogués tenir una a les mans. Els temps eren uns altres i, ben al contrari del que passa avui, els pocs aparells mínimament sofisticats que existien només estaven a l'abast d'uns pocs privilegiats, entre els quals jo no em podia comptar.

Per contra, si en els meus pocs anys ja barrinava possibilitats fotogràfiques -m'atreia entrar en el món apassionant de la imatge-, era degut a un precedent que tenia ben a prop: Maria Codina, la meva mare, havia practicat de jove i amb encert la fotografia, fet gairebé insòlit en una noia sabadellenca de la primeria del segle XX. La qualitat dels seus clixés va quedar evidenciada en la mostra que la Fundació Palau i Fabre de ... Caldes d'Estrac oferí la primavera de l'any 2011, en què s'exposaren una dotzena de fotografies fetes en aquella població del Maresme entre els anys 1916 i 1922, en les quals Maria Codina feia servir com a models pescadors, gent del poble, estiuejants i barques reposant a la sorra prop del mar.

La mare impressionava plaques o pel·lícula 9x12 amb una càmera Kodak, que ens fou requisada en un registre el mes de desembre de 1938.

Sortosament a casa hi havia encara una altra màquina de retratar, que es va salvar de la requisa. Era la primitiva Kodak 'vest pokect' del pare, el pintor Joan Vila Puig, amb què el meu progenitor va fer, al llarg de la seva vida, un gran nombre d'interessants fotografies. Però en aquells anys difícils -els meus primers coincidiren amb els de la guerra civil- mai no se'm va acudir demanar al pare que me la deixés per començar a practicar. No va ésser fins l'any 1941 quan em vaig atrevir a fer els primers retrats amb la veterana màquina i he de confessar, tot i els magres resultats, que m'il·lusionava veure els positius que em lliuraven a la casa Andrés del carrer del Sol (llavors general Mola) de Sabadell.

L'any 1942 els pares em regalaren la que seria la meva primera màquina: una Kodak 'Baby Brownie' amb la qual fotografiava els meus germans, el gat, el gos i el jardí de casa, com també alguna locomotora de vapor, per les quals ja sentia autèntica afecció.

Va ésser a Prada de Conflent -població on viatjàrem l'any 1955 per assistir a un concert del mestre Pau Casals- on vaig comprar el meu primer aparell amb cara i ulls: una Kodak 'Retinette Type 022' amb la qual aconseguia clixés d'on en sortien bones fotografies. Algunes de les d'aquesta mostra estan fetes amb la Retinette.

El proper i definitiu pas va ésser l'adquisició l'any 1956 d'una 'Rolleicord' que amb pel·lícula 6x6 em brindà un seguit d'engrescadores possibilitats... que, d'altra banda, em portaren a considerar que no n'hi havia prou amb cercar el tema, enquadrar i prémer l'obturador: era indispensable fer també les còpies i les ampliacions. Per aconseguir-ho havia de disposar de laboratori, ampliadora i tot el material bàsic. Al fons del garatge de casa hi vaig instal·lar el meu modest quarto fosc -cobert actualment amb la pàtina que el pas dels anys atorga- on havia passat llargues hores gaudint de l'emoció de veure aparèixer sorprenentment la imatge sobre el paper fotogràfic submergit en la cubeta del revelador.