Real time. Art en temps real

Exposición / Lo Pati. Centre d'Art - Terres de l'Ebre / Gran Capità, 38-40 / Amposta, Tarragona, España
Ver mapa


Cuándo:
27 ene de 2017 - 19 mar de 2017

Inauguración:
27 ene de 2017 / 20:00

Comisariada por:
Pau Walder Laso

Organizada por:
Lo Pati. Centre d'Art - Terres de l'Ebre

Artistas participantes:
Carlo Zanni, Clara Boj y Diego Díaz , Guillem Bayo, Martin John Callanan

       

---

Descripción de la Exposición

L’exposició col.lectiva, presentada a Arts Santa Mònica a principis de 2016, viatja a Amposta. En la nostra societat accelerada, lo temps esdevé una preocupació principal a mesura que intentem mantenir-nos al corrent dels grans esdeveniments que tenen lloc a escala global, intentem ser competitius fent més en menys temps, i vivim en un estat de connexió permanent. Lo terme “realtime” (temps real) s’ha convertit en un terme d’ús comú que fa referència a qualsevol procés que es produix de forma sincronitzada amb lo temps de l’usuari, al fer de “ser allà” i “ser present” en una era que no permet lo més mínim retard en la reacció. Lo terme “realtime” (temps real), provinent de la informàtica, s’ha convertit en un terme d’ús comú: sovint fa referència, no només a la computació reactiva, sinó també a qualsevol procés que es produix de forma sincronitzada amb lo temps de l’usuari, al fer de “ser allà” i “ser present” en una era que no permet lo més mínim retard en la reacció. En lo món de l’art, lo temps és un element crucial en un fet sovint ignorat: la duració de la contemplació de l’obra d’art per part de l’espectador. Com indica Boris Groys, mentre que en los mitjans tradicionals lo temps necessari per a la contemplació és determinat per l’usuari, l’art basat en processos temporals (nous mitjans i performance) passa este control a l’obra. Hi ha, així, un temps de l’obra al qual l’espectador ha d’adaptar el seu propi temps. En la majoria de les obres de cinema i video, lo temps de la ficció se comprimix per a permetre a l’espectador observar els esdeveniments que tindrien lloc durant un llarg període de temps en uns pocs minuts. Però, què succeix quan una obra d’art té lloc en “temps real”, desenvolupant la seua història al llarg de diverses hores, mesos o dècades? Comissariada per Pau Waelder, Real time. Art en temps real és una exposició col·lectiva que explora l’ús del temps en l’art contemporani presentant una selecció d’obres d’art en les quals lo concepte de “temps real” té un paper principal, ja sigue pel qüestionament de la relativitat del temps, l’ús de dades extretes en temps real d’Internet o per la seua intenció de crear una visió actual, “realista” i sempre canviant del temps en què vivim. Amb obres de Guillem Bayo, Clara Boj i Diego Díaz, Martin John Callanan, Thierry Fournier, Nicolas Maigret, Antoine Schmitt, Thomson and Craighead, Addie Wagenknecht i Carlo Zanni, algunes de les peces seleccionades se nodrixen de la informació que apareix constantment als mitjans de comunicació, mentre altres extreuen dades de diferents fonts, establixen un procés de producció en temps real o bé proposen un qüestionament de la nostra manera de mesurar el temps i relacionar-nos amb lo present. Les tecnologies que utilitzem actualment en la nostra vida quotidiana tenen un paper principal en estes peces, portant estes reflexions sobre el temps a un àmbit molt proper al públic, que en alguns casos pot interactuar amb l’obra i en d’altres ho fa sense saber-ho. Les obres exposades són: %, 2007. De Guillem Bayo. Un comptador digital que mostra a l'espectador els segons, els minuts, les hores, els dies i els mesos que fa que s'observa l'obra. Las calles habladas, 2013. De Clara Boj i Diego Díaz. Un experiment sonor de narrativa geolocalitzada que es construeix a temps real a través d'informació trobada a internet i relacionada amb els carrers que es van transitant. L'obra es basteix a través d'una aplicació mòbil i s'ha adaptat als carrers d'Amposta. Departure of All, 2013. De Martin John Callanan. Es tracta d'una pantalla en què es mostren, com en un panell d'informació de la terminal d'un aeroport, totes les sortides de vols que es produeixen actualment en els aeroports internacionals de tot el món. Els milers de persones que es desplacen en avió cada dia sumen col·lectivament una població de més de 400.000 viatgers que es troben a trenta mil peus d'altura en tot moment. Ecotone, 2015. De Thierry Fournier. Una videoprojecció amb dades en temps real. A partir de la captura de tuits en temps real, llegits per veus sintètiques es genera un paisatge infinit. Els tuits escollits expressen desitjos. The Pirate Cinema, 2012-2014. De Nicolas Maigret. Una videoprojecció basada en un programari d'intercepció de dades que permet projectar fragments d'arxius que es descarreguen a temps real en una xarxa P2P a mesura que són descarregats. Aquesta successió d'imatges sense fi també incita a reflexionar sobre la xarxa mateixa i el nostre consum de continguts audiovisuals. Time Slip, 2008. D'Antoine Schmitt. Una pantalla LED mostra notícies actuals, però canviant el temps verbal. Aquesta modificació de la informació que ens arriba pels mitjans de comunicació ens hauria de fer reflexionar sobre el determinisme que poden induir certes conviccions àmpliament difoses. Horizon, 2008. De Thomson and Craighead. Una instal·lació en xarxa que els seus creadors descriuen com un «rellotge narratiu» format per imatges de càmeres web situades en cada zona horària del món, que es mostren en temps real. Imatges simultànies que pretenen oferir un paisatge global. Share the Sky, 2015. D'Addie Wagenknecht. Una composició visual formada per un degradat de colors en una pantalla. L'artista ha creat un programa que estableix el color del cel en dos punts diferents del món a partir dels codis postals d'una sèrie d'usuaris i les informacions sobre l'estat del temps i l'hora del dia o la nit obtingudes en temps real a Internet. El resultat és una composició aparentment abstracta que canvia constantment. The Fifth Day, 2009. De Carlo Zanni. Una seqüència de deu fotografies mostra un viatge en taxi a la ciutat d'Alexandria (Egipte). Les imatges es presenten amb música de Kazimir Boyle i no són estàtiques, sinó que són editades en temps real en funció d'una sèrie de dades sobre Egipte, com són la proporció d'escons ocupats per dones al parlament o l'índex de percepció de corrupció, així com dades referents a l'usuari que observa les imatges, com ara el país des del qual accedeix a la peça o l'identificador (IP) del seu ordinador.

---

---