He dedicat més de trenta anys de la meua vida a teixir, des dels meus inicis en l’art als anys seixanta. El teixit és el resultat de creuar els fils de l’ordit amb els de la trama seguint un determinat lligament. És un procés estructural que possibilita la creació simultània de l’objecte i el llenguatge, el suport i la imatge però, sobretot, el teixit és la revelació humana d’un arcà. El meu treball m’ha permès participar d’eixe descobriment col·lectiu, silenciós, que ha possibilitat a les persones viure, comunicar-se i romandre.
Teixir és una tècnica (hipnòtica) basada en la repetició d’un mateix moviment els resultats del qual no es perceben d’immediat. Teixir em va atrapar i ho va fer d’una manera radical, absoluta, més enllà dels resultats i de les conseqüències, a canvi m’ha ajudat a endinsar-me en el temps unitari, en aquell que perviu en el temps mesurat.
El dibuix i els...quadres cosits permeten altre temps. Front al temps del teler, un temps que pesa, hi ha un temps lleuger. El del teler és un temps estès que, en ocasions i per diversos motius, pesa. Dibuixar és un acte directe, espontani, com si es materialitzara la veu que canta. Dibuixar és una continuació reflexiva i emocional del cos, una concreció d’allò eteri, sempre gratificant. A través del dibuix, el gest fa art.
A les pintures cosides, la tela del suport participa activament en el resultat final. Els talls, forats i deterioraments de la pintura o de la pròpia tela es solsixen, s’apedacen o es cusen. Els pinzells cedeixen el lloc a les agulles. Les pintures cosides parlen de la ferida, de la seua curació, de la solidesa de la fragilitat i, sobretot, són una trobada amb la pintura.
Entrada actualizada el el 08 nov de 2017
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
