«Picasso-Clergue» presenta en forma de crònica una selecció del fons fotogràfic Lucien Clergue, que va adquirir l’any 2016 el Museu Picasso, relatiu a Picasso: la història en imatges que Clergue va fer de Picasso al llarg de les nombroses trobades que van tenir lloc al sud de França, on tots dos vivien. «Picasso-Clergue» és alhora un àlbum de família i el diari d’una amistat.
L’any 2016, el Museu Picasso de Barcelona va comprar el fons fotogràfic de Lucien Clergue relatiu a Picasso: prop de sis-centes fotografies en blanc i negre a les sals de plata, totes estampes d’època. Aquesta exposició presenta, en forma de crònica, una selecció d’aquest conjunt: la història en imatges que Clergue va fer de Picasso al llarg de les nombroses trobades que van tenir lloc al sud de França, on tots dos vivien.
Lucien Clergue (1934-2014) no tenia encara vint anys quan, el 1953, en sortir d’una corrida...de toros a Arle, presentà les seves primeres fotos a Pablo Picasso i aprofità per fotografiar-lo. Dos anys més tard es van retrobar a La Californie, la casa de Picasso a Cannes, quan l’artista el convidà a fotografiar. «Per què aquest privilegi? Els meus retrats de saltimbanquis, realitzats amb l’esperit dels seus Arlequins, l’havien emocionat tant com l’havien fascinat els meus assajos sobre els cadàvers d’animals abocats pel Roine o sobre la destrucció d’Arle pels bombardeigs aliats. Sens dubte, Picasso trobava en les meves recerques les seves inquietuds personals: carronya i ruïnes reflectien un univers macabre que ell mateix havia representat al Guernica. La guerra ens apropava, i també la tauromàquia, que m’havia permès conèixer-lo –i fotografiar-lo– dos anys abans a l’Amfiteatre d’Arle.»
Fou l’inici d’una amistat que es perllongaria fins a la mort de l’artista l’any 1973. Lucien Clergue ensenyava regularment la seva obra a Picasso, qui va dissenyar per a ell la portada del llibre Corps memorable, publicat per Seghers el 1957 i en el qual les fotografies acompanyaven poemes de Paul Eluard, i el cartell de la primera exposició que va fer a Zuric, el 1958. Picasso li presentà els seus amics, entre ells Jean Cocteau, que l’assessorà en l’elecció dels seus títols i va escriure textos per acompanyar les seves fotos. Cocteau convidà Lucien Clergue a participar en el rodatge de Testament d’Orfeu a les pedreres de Baux-de-Provence, prop d’Arles, on el fotògraf ajudà a construir la seqüència sobre els gitanos.
L’afecte i l’afinitat entre Picasso i Clergue van permetre documentar petits episodis de la vida de Picasso, tot d’escenes que es van succeir al llarg del temps i que van acabar explicant una part de la vida de l’artista. Se’ns hi apareix un Picasso íntim, atrapat en el seu dia a dia, tendre i pensatiu, sempre atent. «Picasso-Clergue» és alhora un àlbum de família i el diari d’una amistat. L’efemèride d’una vida de complicitats.
Entrada actualizada el el 30 ago de 2023
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
