Paisatges desitjats

Exposición / Arts Santa Mónica / Rambla Santa Mònica, 7 / Barcelona, España
Ver mapa


Cuándo:
09 jul de 2020 - 27 sep de 2020

Inauguración:
09 jul de 2020

Comisariada por:
Enric Puig Punyet

Organizada por:
Arts Santa Mónica

Artistas participantes:
Antonia Rossi Charnes, Carlos Vásquez Méndez, Daniel de la Barra, Juan Antonio Cerezuela, Llapispanc , Marla Jacarilla, Paula Bruna, Valentina Alvarado

ENLACES OFICIALES
Web 

       

---

Descripción de la Exposición

Artistes: Valentina Alvarado - Daniel de la Barra - Paula Bruna - Juan Antonio Cerezuela - Marla Jacarilla - Llapispanc - Antonia Rossi - Carlos Vásquez Artistes residents a la Fàbrica de creació La Escocesa de Barcelona La frontera és una línia geopolítica que delimita dos territoris amb diferents històries, construccions i situacions. Unes de les repercussions d’aquestes diferències són els trajectes transfronterers, camins d’un únic sentit –d’anada però no de tornada– que expressen el desig d’emigrar a un territori millor que aquell del que es prové. Paisatges desitjats fa referència a aquest desig, a l’esperança de trobar o construir un escenari més propici a l’altre costat, un imaginari prou poderós com per haver d’enfrontar les dificultats que suposen els traspassos d’un país a un altre. Tot l’àmbit del que s’espera trobar a l’altre costat és una imatge construïda, tant a nivell individual com social; és una imatge alimentada tant pels discursos que es generen i es distorsionen al seu voltant com pels diversos mitjans de comunicació, formes tecnològiques que presenten una visió sempre alterada dels territoris no trepitjats. L’exposició Paisatges desitjats explora aquesta idea, la no correlació entre la representació de la distància i la vivència de la proximitat, a través de la lectura que Walter Benjamin va fer de la relació entre l’obra d’art i la tecnologia. Segons ell, cal distingir l’obra única, la pròpia naturalesa de la qual la dota d’una aura que la fa un objecte especial, de la serialització que comporten les formes mecàniques de reproducció. L’anhel amb què la nostra mirada ha construït i sacralitzat l’obra d’art única o auràtica es reflexa aquí com un paisatge no circulable, inaccessible, construïble només a través de la imaginació que cohesiona els petits fragments que poden ser vistos d’un paisatge complet. Només els elements reproduïbles derivats d’aquestes obres pot visitar-se, transitar-se sense barreres. Sovint, dels territoris anhelats, dels altres costats de la frontera, només n’obtenim una imatge idealitzada, petits fragments d’una realitat complexa, traduïda pels mitjans de comunicació. Són aquests fragments, units habitualment per la imaginació del qui habita un territori castigat, el germen que acaba construint el desig de creuar, de trobar-se a l’altre costat una imatge idealitzada del que realment s’hi trobarà. Enric Puig Punyet Comissari de l’exposició

---

---