"Núria Font. Cosmogonia del moviment" és una exposició i un homenatge dedicats a la pionera de la videodansa en l'estat espanyol: Núria Font, qui va exercir un paper decisiu en la dissolució de fronteres entre arts visuals, tecnologia i dansa. Els seus múltiples interessos i inquietuds van quedar reflectits tant en els seus treballs creatius (vídeoart, videodansa, vídeo per a l’escena, documental) com en la seva part més vinculada a la producció (festivals, programes televisius o plataformes de recerca), així com en l’àmbit de la docència. Núria Font va ser una de les grans professionals d'aquest país, algú que d'una manera altruista i generosa va propiciar trobades i col·laboracions duraderes en el món de la dansa, en el de les arts visuals i en aquells espais i estructures alternatius que encara són permeables a una experimentació i llibertat constant. Molts dels col·lectius artístics que encara avui existeixen, deuen la seva...raó de ser a la intuició de la Núria. De fet, per acostar-se a la història de la dansa, del vídeo art o de l’art electrònic, a aquest país i a alguns altres americans, cal travessar l’univers de la Núria.
Als anys 80, de forma molt prematura, va iniciar la seva trajectòria a Barcelona integrant-se en el Col·lectiu Vídeo Nou-Servei de Vídeo Comunitari, a on va conèixer molts dels creadors més prolífics d’aquell moment. Abans d’entrar en contacte amb el món de la dansa, va dirigir documentals per a TV3, TVE i Barcelona TV. Poc a poc va anar manifestant un interès per les pràctiques corporals i escèniques, especialment la dansa, llenguatge que va acabar per captivar-la amb el pas dels anys. Prova d’això són molts dels treballs audiovisuals que les grans companyies de dansa contemporània han realitzat amb ella.
Al costat de la coreògrafa Àngels Margarit va crear peces com Subur 305, Ritual Geogràfic i Estances, entre d'altres. Amb Cesc Gelabert va col·laborar en la instal·lació Akeronte i amb el col·lectiu de dansa Mal Pelo va realitzar no només alguns treballs com Ixa Paula, Canaan o Bach, sinó un documental sobre el grup. Entre 1984 i el 2003 es va encarregar de la direcció de la Mostra de Videodansa, que va compatibilitzar amb la introducció de diversos programes de videodansa a museus i centres d'art. Va dirigir durant vuit anys l'Espai Vídeo al Centre d'Art Santa Mònica i de les biennals d'Arts Electròniques i vídeo de creació entre 1998 i el 2002. Des de 2003 va dirigir el VAD, Festival Internacional de Vídeo i Arts Digitals de Girona.
Col·laboradora de la Mediateca de CaixaForum per als programes de videodansa, Núria Font s'encarregava també de les activitats de NU2, una associació sense ànim de lucre enfocada a l’estudi i la creació de treballs audiovisuals i corporals. Va organitzar el programa Territoris Dansa del Canal 33 i els laboratoris d'investigació de Mal Pelo, amb qui va col·laborar estretament en el seu centre L'Animal a l'esquena. L’any 2009 li van atorgar el Premi Nacional de Dansa.
Malgrat una trajectòria sèria, arriscada i contundent, mai es va reconèixer la importància del seu treball, sobretot, si tenim en compte la manca de recolzament institucional a l’hora de facilitar-li la creació i producció dels seus projectes.
Aquesta mostra és doncs, un intent de retre-li homenatge però, sobretot, vol reivindicar la necessitat de recolzar la conservació del seu llegat.
Entrada actualizada el el 16 nov de 2018
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
