Sala Pere Daura L’obra de Jordi Alcaraz (Calella, 1963) és la confluència perfecta de forma, poètica i concepte. Servint-se de materials ben diversos –metacrilat, tinta, ferro... – trenca, des del propi gènere, els límits de la pintura, l’escultura i el gravat. Des de la matèria evoca la idea encara no formulada, l’aura de l’objecte, transforma i deforma la realitat, la recrea i la pensa amb el tacte i les mans. Hereva de la tradició artística catalana dels darrers cinquanta anys, l’obra d’Alcaraz està emparentada amb la ironia i la poètica de Brossa, la matèria de Tàpies i el caràcter eteri de Llena. Aquesta exposició de la Sala Pere Daura del Museu de Montserrat fa trontollar el concepte de pintura comunament acceptat i ens endinsa en una reflexió en torn el propi fet creador, el jo i la realitat.