Descripción de la Exposición
L’exposició Mar de fons és la continuació d’una cartografia artística de l’Empordà iniciada a principis del 2022 amb la mostra Localismes Universals. L’actual projecte expositiu, que es podrà veure a Can Mario fins al 26 de novembre i que també ha estat comissariat per Toni Álvarez de Arana, presenta una segona tria d’artistes residents a l’Empordà amb plantejaments artístics afins als llenguatges contemporanis.
El segon capítol d’aquest gran projecte de catalogació posa sobre la taula una trentena més d’artistes de distintes generacions i procedències que treballen tècniques i llenguatges diversos –des de l’escultura i la pintura fins a la fotografia, el vídeo, l’acció o la instal·lació– i que s’aproximen a temàtiques vinculades al territori. L’exposició vol acostar el públic a la qualitat de les propostes contemporànies nascudes a l’Empordà, una riquesa present a molts d’aquests petits pobles repartits pel nostre paisatge.
Artistes participants: Nei Albertí, Montse Baqués, Guillermo Basagoiti i Sana López, Denys Blacker, Pere Bellès, Mònica Campdepadrós, Núria Efe, Xavier Escribà, Pilar Farrés, Tania Font, Clara Gassiot, Gabriel, Hiroshi Kitamura, Lluís Lleó, Yvan Mas, Mireia Mateo, Fiona Morrison, Laurent Martin “LO”, Pere Noguera, Àlex Pallí, Manolo Sierra, Mar Serinyà, Sasha Sime, Marta Vergonyós i Michelle Wilson.
Projecte en curs: la cartografia artística de l’Empordà
És coneguda la relació que l’Empordà ha tingut amb grans creadors: Pla, Dalí, Duchamp, Hamilton o Cuixart són un exemple d’aquest valor cultural que ha deixat un gran llegat fins a la contemporaneïtat, tal com veiem en el gran nombre de creadors i creadores que hi han nascut o que han triat aquest lloc per viure-hi. En aquest sentit, i amb la voluntat de teixir complicitats entre els agents del món de l’art del territori on viu, Toni Álvarez de Arana va emprendre el 2022 un projecte ambiciós que té per objectiu realitzar una catalogació de tots els creadors visuals que viuen a l’Empordà.
La primera fase d’aquesta investigació es va presentar a l’exposició Localismes Universals. Artistes de l’Empordà (1), que es va poder veure a Can Mario (Palafrugell) entre febrer i maig de 2022. Després d’un llarg treball de camp −centrat en nombroses visites a estudis d’artistes−, Álvarez de Arana va mostrar una selecció d’obres de vint-i-vuit artistes: pintures i escultures que mostraven la diversitat d’inquietuds i recerques dels artistes empordanesos.
Ja des dels seus inicis, fa més de vint anys, la Fundació Vila Casas té un fort vincle amb l’Empordà, on té dos dels seus quatre museus: el Palau Solterra, dedicat a la fotografia contemporània tant nacional com internacional, a Torroella de Montgrí, i Can Mario, dedicat a l’escultura contemporània catalana, a Palafrugell. La relació amb els artistes d’aquest territori va fer que aquesta primera exposició reunís molts artistes ja presents a la col·lecció de la Fundació Vila Casas.
Mar de Fons. Artistes de l'Empordà (2), la segona exposició d’aquest projecte, presenta una segona tria d’artistes de l’Empordà que difereix de la primera, sobretot, en un aspecte: la gran majoria escapen de la pintura i l’escultura en el format més tradicional i s’aproximen a llenguatges més contemporanis. Així doncs, trobem disciplines com la fotografia, el vídeo, l’acció o la instal·lació, nous llenguatges que permeten rellegir el territori.
Aquesta exposició presenta vint-i-sis artistes més, fet que amplia la catalogació fins a un total d’una cinquantena de creadors i confirma, en paraules de Toni Álvarez de Arana, que “l’Empordà és una terra una trufada d’artistes”. Així i tot, el projecte no ha finalitzat: el seu comissari té clar que “continuen mancant molts noms per posar sobre la taula i que són molts i moltes els i les que esperen per trobar-se en aquest llistat”. Per això, la feina per crear aquesta radiografia artística continuarà els dos pròxims anys amb la visita a més estudis d’artistes i a associacions, i seguirà establint lligams amb institucions que vulguin sumar-se al projecte, tal com ja ho han fet l’Ajuntament de Palafrugell, la Diputació de Girona, els Serveis Territorials de la Generalitat o el Patronat de Turisme de la Costa Brava.
En definitiva, aquestes dues exposicions han servit de trampolí per començar a fixar tota una sèrie de noms a un territori que veu com any rere any creix en la seva oferta artística i, a la vegada, té l’ambició d’esdevenir una eina de futur, no només per al sector cultural, sinó per a altres iniciatives directament vinculades a la promoció econòmica de la comarca.
Artistes de l’exposició Localismes Universals (2022): Artur Aguilar, Rosa Aguiló, Pilar Aldana-Méndez, Alfonso Alzamora, Ralph Bernabei, Rosa Brugat, Pep Camps, Josep Canals, Alberto de Udaeta, Jordi Galí, Javier Garcés, Guerrero Medina, Hiroshi Kitamura, Xavier Krauel, Luis Krauel, Laurent Martin “Lo”, Assumpció Mateu, Alícia Marsans, Maria Mercader, José Luís Pascual, Víctor Pérez Porro, Enric Pladevall, Carme Sanglas, Regina Saura, Manel Álvarez, Adolfo Estrada, Xavier Medina Campeny i Jordi Sardà.
Artistes de l’exposició Mar de fons (2023): Nei Albertí, Montse Baqués, Guillermo Basagoiti i Sana López, Denys Blacker, Pere Bellès, Mònica Campdepadrós, Núria Efe, Xavier Escribà, Pilar Farrés, Tania Font, Clara Gassiot, Gabriel, Hiroshi Kitamura, Lluís Lleó, Yvan Mas, Mireia Mateo, Fiona Morrison, Laurent Martin “LO”, Pere Noguera, Àlex Pallí, Manolo Sierra, Mar Serinyà, Sasha Sime, Marta Vergonyós i Michelle Wilson.
L’exposició Mar de Fons. Artistes de l’Empordà (2)
La segona exposició col·lectiva d’artistes de l’Empordà té l’objectiu d’ampliar aquesta gran cartografia amb nous noms de creadors i creadores que cal situar en el mapa d’aquest territori. Tot i això, cal destacar algunes diferències respecte de la primera exposició, Localismes Universals, i subratllar altres plantejaments que obren finestres cap a noves lectures del panorama artístic empordanès i nous diàlegs entre els seus artistes.
En primer lloc, les propostes que s’hi poden veure deixen enrere les disciplines de la pintura i l’escultura i els seus llenguatges més tradicionals. Queden enrere el realisme i les tècniques pictòriques clàssiques per deixar lloc a l’abstracció o la utilització de materials diversos i no artístics −provinents de l’entorn natural o de l’àmbit domèstic−, que són dotats de nous significats i que permeten jugar amb l’espai expositiu. Per altra banda, s’hi incorporen també noves disciplines més afins als plantejaments de l’art contemporani: la fotografia, el vídeo, l’acció o la instal·lació, per endinsar-se cap a llenguatges i disciplines més afins a la contemporaneïtat. Aquest fet fa palès que la tradició avantguardista ha arrelat amb força a l’Empordà, on encara ressonen noms d’artistes del segle passat que van revolucionar el món de l’art internacional.
En segon lloc, i amb l’objectiu de mirar cap al present i el futur de l’art, l’actual exposició no ret homenatge a cap figura artística ja desapareguda, tal com es va fer en l’anterior mostra, la qual dedicava una sala individual a l’artista Jordi Sardà (Barcelona, 1953-Girona, 2019). Aquesta vegada, en canvi, hi trobem dues sales individuals que acullen obres que pels seus plantejaments requerien un espai propi. Es tracta de les sales dedicades a dues obres de Pere Noguera, d’una banda, i a una obra de Marta Vergonyós i Mar Serinyà, de l’altra.
Per acabar, i més enllà de les aproximacions formals i de llenguatge, l’exposició presenta obres que obren temes vinculats al territori i permeten reflexionar i repensar com ara la memòria, el llegat de les dones, la natura i el paisatge −i la seva diversitat en una terra de camp, mar i muntanya− de l’Empordà, que s’entrellaça amb les pràctiques artístiques d’aquells creadors que hi treballen.
Sala 1: Mar Serinyà i Marta Vergonyós
La videoinstal·lació Taula Viva. Paraulari (2021) de Marta Vergonyós i Mar Serinyà dona la benvinguda a l’exposició i es presenta com una declaració d’intencions: el vídeo presenta les dues artistes assegudes cara a cara enmig del paisatge empordanès i davant d’una taula de fusta de pi −que elles mateixes han construït i que també es pot veure a la sala de l’exposició. Al vídeo, Serinyà i Vergonyós comparteixen, a través de la parla, els records de receptes de cuina local de mares, àvies i besàvies. Una narració senzilla que evoca el vincle amb el lloc d’origen a través de la tradició oral i familiar. En paraules de Álvarez de Arana és “una obra absolutament arrelada al territori i el paisatge, que des de la tendresa i les vivències compartides ens parla de la saviesa popular i la importància de les dones com a pilar bàsic on se sustenten totes les societats”.
Sala 2: Pere Noguera
La segona sala de l’exposició està dedicada també de manera monogràfica a Pere Noguera, nascut el 1941 a la Bisbal de l’Empordà, qui va esclatar com a artista en paral·lel a l’època de l’art conceptual, al moviment en què va destacar en l’àmbit nacional i internacional i que el va convertir en un referent per a les generacions posteriors.
L’exposició presenta un vídeo-acció que mostra un dels grans interessos de l’artista: la terrissa tradicional típica del seu poble d’origen, on ha tingut un fort pes la indústria de la ceràmica. Al vídeo Prémer amb les dents l’artista trenca amb la pròpia boca un plat de terra cru abans de ser cuit. Amb certa ironia, Noguera reflexiona sobre aquest objecte tot resignificant-ne la funció, en una mena de ritual entorn d’aquest material popular.
Per altra banda, la sala acull una gran instal·lació que es va presentar el 1999 a la galeria Espais de Girona, i ara tenim una oportunitat única per tornar-la a veure i captar la seva vigència. L’obra està formada per una gran instal·lació de piles de diaris sobre les quals reposen unes fotografies d’ossos. El primer material és una mostra de les seves recerques radicals al voltant dels processos i les matèries pobres i fràgils o d’ús domèstic, i el segon, la fotografia que desplega com un col·leccionista que dissecciona l’entorn, fa evident l’interès per la reflexió del mitjà i els conceptes d’autoria o veritat en l’art.
Sala Principal
A l’inici de la gran sala de l’exposició trobem tres retrats que apunten temàtiques que es repetiran en l’exposició. Manolo Sierra evoca el vincle familiar i de l’entorn −que ja vèiem a la primera sala− amb un retrat de la seva filla enmig d’un paisatge, l’Empordà. Per la seva banda, els dos retrats femenins de Tania Font fugen de convencionalismes amb unes figures creades amb materials com el ciment, l’acer o la resina que, amb una textura que les fa semblar inacabades, ens parlen de la construcció −o deconstrucció− de la identitat femenina. Montse Baqués, Clara Gassiot i Mireia Mateo troben en el paper el mitjà d’expressió idoni per evocar la taca de color –des del blau del mar al negre de la nit– inherent en el paisatge. De la “vibrant taca de color”, tal com descriu Álvarez de Arana l’obra de Gassiot, arribem a la forma i volum amb l’obra de l’escultor Gabriel, una fusta d’aiús lacada de color negre que és un exemple de l’ús de materials heterogenis a la recerca emocional que emprèn l’artista. Enmig de la sala, el mestre japonès Hiroshi Kitamura també fa ús de la fusta en el seu propòsit de retorn a la natura amb una gran escultura que, en paraules del comissari, "sembla que cerqui gairebé de manera literal que aquesta arreli als paviments urbans i a les nostres vides”.
En un segon àmbit d’aquesta gran sala, la naturalesa i l’entorn domèstic tornen a ocupar l’espai, però fugen de la seva capacitat evocadora per encarar la denúncia. Michelle Wilson ho fa a través d’una obra feta expressament per a l’ocasió: un gran assemblatge d’objectes trobats −una cadira, un mirall, cloves d’ostra o teixits− que convida a emmirallar-nos per denunciar la nostra manca de consciència animal. Per la seva banda, Guillermo Basagoiti i Sana López presenten una videoinstal·lació que ens mostra una gran peça escultòrica llençada al mar, a la recerca dels moviments de les onades i a la deriva, que vol retre homenatge i denunciar la situació d’inseguretat i la tragèdia en què sovint es veuen sotmeses les persones migrants. Tot seguint en la denúncia, Sasha Sime construeix, des de l’estètica minimalista, una columna formada per la paraula i el concepte d’ansietat o angoixa, un trastorn de salut mental cada vegada més comú entre la població, però encara molt estigmatitzat. A continuació, trobem també les obres de Pere Bellès realitzades a partir d’ampliacions de la cartografia de llocs reals que ell mateix trepitja, en una clara evocació a la relació de l’artista amb l’entorn; així com les formes orgàniques de l’escultura de la també performer Denys Blacker; l’obra geomètrica i matèrica d’Yvan Mas, o les crisàlides de ceràmica de Núria Efe.
L’experimentació formal, matèrica i espacial protagonitzen l’últim àmbit de la gran sala amb les obres vitalistes i lumíniques d’Alex Pallí o l'obra Lluís Lleó que, a cavall de la pintura i l'escultura, s'obre cap a l'espai expositiu de la mateixa manera que ho fa l’onada marina de Xavier Escribà. L’escultura de Mònica Campdepadrós, que evoca el caràcter inabastable de l’univers, contrasta amb la pell o les esquerdes, allò que és més palpable del cos o de la vida que plasma Pilar Farrés. Fet i fet, ens trobem davant la poesia que ens envolta i que inunda els cossos i l’entorn, tal com ho fan les escultures de bambú de Laurent Martin “LO”.
Sala 4
A l’última sala de l’exposició Mar de fons conviuen dues obres que tanquen el recorregut i condensen molts dels interessos que hem anat veient al llarg de la mostra. Per una banda, trobem la recerca geomètrica i orgànica de les obres lumíniques de Nei Albertí i, per l’altra, la mirada cap a l’entorn natural i el vincle entre dones, temes protagonistes del vídeo de Fiona Morrison, qui a la vegada tanca el recorregut tot recordant-nos la forta presència d’artistes dones a l’Empordà i a l’exposició.
Biografies
Nei Albertí. Nascut a Sant Feliu de Guíxols (Girona) el 1975. Estudia forja i foneria a l’Escola de ceràmica de La Bisbal, on s’apassiona per l’escultura. Després d’uns inicis marcats pel ferro, la fusta i la pedra, la seva evolució permanent l’ha dut fins als teixits i altres materials més subtils. El seu discurs, que combina la forta presència de les seves obres i la delicadesa dels materials emprats per crear-les, l’ha portat arreu, especialment per la seva capacitat de modificar l’entorn on se situen les seves obres. La major part del seu temps continua vivint i treballant a la vila ganxona.
www.neialberti.com
Montse Baqués. Nascuda a Barcelona el 1961. Fa estudis d’Art a La Llotja i guanya una beca d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Barcelona el 1984. Des de llavors, ha exposat a diversos països com ara França, el Regne Unit o Dinamarca. Ha fet diverses pintures de gran format per a espais públics i habitatges particulars. La seva obra sorprèn pel tracte acurat i la delicadesa dels seus papers, sigui en petit o gran format. Viu i treballa a Sant Jordi Desvalls (Girona).
www.montsebaques.com
Guillermo Basagoiti. Nascut a Madrid el 1972, tot i que creix a Astúries. Fill d’escultor, viu l’art ja des de petit. De formació autodidàctica, treballa de manera intuïtiva amb diferents materials i tècniques, en funció de les seves necessitats del moment. Les seves propostes artístiques sorprenen per la frescor dels seus plantejaments, i els seus treballs comencen a ser coneguts més enllà del nostre país. També és un dels responsables de l’Espai Tònic de Vulpellac (Girona).
www.guillermobasagoiti.com
Pere Bellés. Nascut a Terrassa (Barcelona) el 1965. Es forma a l’Escola d’Arts i Oficis d’aquesta ciutat. Ja fa uns anys que va decidir traslladar-se a Cadaqués per dedicar-se a l’art. En l’actualitat, el seu treball és conegut i reconegut a diversos països. Les seves obres són geometries arrelades a espais concrets, un punt de trobada entre el món orgànic inherent a un territori i els elements sorgits a partir d’ell i el seu estudi. Viu i treballa a Palau-saverdera (Girona).
http://perebelles.net
Denys Blacker. Nascuda a Londres el 1961, on estudia Belles Arts. El 1986 es trasllada a l’Empordà, tot i no perdre el contacte mai amb el Regne Unit, on ha treballat com a professora convidada a diverses universitats i prestigioses escoles, com la St. Martins School of Art. Artista transdisciplinària, la seva obra va de les arts escèniques al dibuix, passant per l’escultura i el vídeo. Destaca el seu treball teòric i pràctic entorn de les accions performatives, així com la gran feina en xarxa que ha portat a terme tots aquests anys com a activista cultural a casa nostra. Participa en aquesta mostra amb una acció performativa com a homenatge a Fina Miralles.
www.denysblacker.com
Mònica Campdepadrós. Nascuda a Barcelona el 1968. Estudia Disseny gràfic i Arts gràfiques, passa per l’Escola Massana i obté un màster en Disseny de moda. Artista multidisciplinària, les seves obres treballen aspectes existencials, socials i estructurals de les relacions amb l’entorn i la natura, sovint a partir de la geometria i el color. L’any 2021 ha estat guanyadora de la menció FAD d’Art per l’obra Respiració de l’Univers. Viu i treballa a Castelló d’Empúries (Girona).
https://artcampdepadros.com
Núria Efe. Nascuda a Barcelona el 1957. Estudia Pintura a l’Escola Massana i Tècniques de gravat a La Llotja. El 1980 s’instal·la a l’Empordà, on compagina la feina de creació amb tallers per a criatures i persones adultes de pintura, escultura, pessebres i capgrossos. Ha realitzat nombroses exposicions, a banda d’una constant activitat cultural, formant part de diferents iniciatives i grups de treball del territori. Amb la seva parella, Josep Canals, formen un conegut tàndem artístic. Viu i treballa a Casavells (Girona).
www.nuria-efe.blogspot.com
Xavier Escribà. Nascut a París el 1969. La família aviat es trasllada a Barcelona, on comença uns estudis de Farmàcia que abandona per fer Belles Arts. Es traslladarà a París, on cursarà estudis fins a obtenir el diploma superior de Belles Arts. Després d’exposar i tenir obres arreu del món, el 2003 torna a Catalunya i s’instal·la a l’Empordà. Els seus treballs, creats a partir de superposició de capes de pintura, representen un pas més enllà dels plantejaments de Lucio Fontana i les seves sutures. És un dels artistes indispensables del nostre territori. Viu i treballa a Masarac (Girona).
www.xavierescriba.com
Pilar Farrés. Nascuda el 1961 a Castelló d’Empúries (Girona). Artista multidisciplinària empordanesa, a la vegada que una activista i gestora cultural de primer ordre. Responsable de nombroses iniciatives artístiques al territori, com per exemple el cicle Empordaneses, que aquest any celebrarà la catorzena edició. És una d’aquelles indispensables que no hi podia faltar, a banda de conèixer tot el que es belluga a casa nostra. Viu i treballa a Castelló d’Empúries.
www.mpilarfarres.com
Tània Font. Nascuda el 1978 a Palamós (Girona). Entra en contacte amb l’art a través del Cercle Artístic d’aquesta vila, on comença a treballar el dibuix i el paisatge. Després estarà com a resident a la fàbrica de creació Nau Bostik de Barcelona. Artista formada en diverses disciplines, ha treballat en escenografies per a teatre i televisió en diversos projectes, així com en la realització d’escultura científica hiperrealista. La seva obra destaca per la presència de la figura humana, amb una atenció especial a les dones. Viu i treballa a Palamós.
www.taniafont.com
Gabriel. Nascut a Badalona (Barcelona) el 1954. Autodidacte, tot i matricular-se a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi, on va durar tres mesos. Escultor capaç de treballar amb materials tan heterogenis com l’aigua, el neó, la pell de serp o el plom, que li serveixen per crear formes sensibles lluny dels plantejaments més habituals d’altres companys de professió. Compagina la creació amb la docència a l’Escola Massana. Viu i treballa a Palau de Santa Eulàlia (Girona).
www.gabrielescultor.cat
Clara Gassiot. Nascuda a Olot (Girona) el 1973. Després de passar per La Llotja on estudia Pintura, Dibuix i Tècniques murals, es llicencia en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Des del 1998, es dedica de forma paral·lela a la docència artística. El seu treball es caracteritza pel seu eclecticisme i caràcter multidisciplinari, bé en pintura, escultura o instal·lacions. Ha participat en més de cinquanta exposicions. Viu i treballa a Ultramort (Girona).
www.claragassiot.com
Hiroshi Kitamura. Nascut a Hokkaido (el Japó) el 1955. Després de graduar-se en Escultura i Gravat amb fusta a la seva ciutat natal, exposa a diverses galeries de Sapporo i Tòquio. El 1987 s’instal·la a Barcelona i el 2011 a l’Empordà. Treballa a partir de fusta de rebuig, del bosc o del jardí. Troncs, branques i branquillons que recupera, enllaçant-los i creant petits tresors, i ofereix així una nova vida a tots aquests materials. Solemnitat, respecte i senzillesa. Viu i treballa a Camallera (Girona).
www.hiroshi-kitamura.com
Lluís Lleó. Nascut a Barcelona el 1961. Hereu de la fascinació per les pintures romàniques de la Vall de Boí per part de pare i avi. Marxarà aviat a Nova York, ciutat amb què encara manté contacte. Ha exposat arreu i és un dels referents internacionals de l’art que es fa a casa nostra. El seu interès per les tècniques tradicionals es veu reflectit a les seves obres, una conjunció entre pintura i escultura, gairebé sempre amb essència arquitectònica, que oscil·la entre el respecte per la tradició i la més absoluta contemporaneïtat. Tot i voltar sovint, viu i treballa a Serra de Daró (Girona).
www.lluislleo.com
Sana López. Nascuda a Amsterdam el 1981. Llicenciada en Antropologia cultural a Leiden, va estudiar orfebreria artística i arts visuals a Utrecht. Artista interdisciplinària, el seu treball es mou entre la teoria i la pràctica, i entre el món tàctil i el món simbòlic. La seva formació com a antropòloga i artista visual queda reflectida a les seves obres, on destaca el pes dels treballs manuals com a clara referència a l’artesania. Viu i treballa a La Bisbal (Girona).
www.sanalopezabellan.com
Laurent Martin “Lo”. Nascut a París el 1955. Es gradua a l’École nationale supérieure des Arts Décoratifs i comença a treballar en el camp de la comunicació visual. El 1998, com explica ell mateix, s’enamora del bambú i de les seves infinites possibilitats. Aquest fet el porta sis anys després a deixar el seu antic treball per dedicar-se plenament a investigar amb aquest material. Ha visitat diversos països d’Àsia per descobrir l’essència del bambú. El 2005 coneix José Luis Pascual i fa la seva primera exposició a Km7, a Ventalló (Girona). Poesia visual i elegància. Viu i treballa a Camallera (Girona).
www.laurent-lo.com
Yvan Mas. Nascut a París el 1971. Ha exposat a París, Suïssa, Nova York o Tòquio, i té obra als edificis de Takenaka Arquitects, al Japó, on viatja sovint. Seleccionat als premis Honda, BMW i Torres Garcia. La seva obra es defineix per les pintures amb textures, superfícies de color delimitades per estructures que creen profunditat. La incorporació de peces metàl·liques sorgeix de manera natural, com a elements definits que envolten superfícies líriques. Aquesta tècnica li permet jugar amb els reflexos i acostar-se a l’escultura. Viu i treballa a Sant Jordi Desvalls (Girona).
www.yvanmas.com
Mireia Mateo. Nascuda a Barcelona el 1968, on estudia Belles Arts. Concep i conviu amb la seva obra partint de la certesa que art i vida són inseparables. Les seves peces ens traslladen a un espai on la realitat queda fora, un món dins un món, la resta queda suspesa: traces, derives, tropismes, petjades d’un firmament vagabund. Un art senzill, però al mateix temps ple de detalls, de símbols impregnats de misticisme que ens parlen del silenci. Ha exposat a galeries i museus d’Espanya, Japó i Sud-amèrica. Viu i treballa a Camallera (Girona).
www.mireiamateo.com
Fina Miralles. Nascuda a Sabadell el 1950. Estudia Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Després d’anys dedicats professionalment al món de l’art, el 1983 l’abandona per viatjar per Sud-amèrica i França. El 1999, s’instal·la de manera definitiva a Cadaqués (Girona), tot i visitar-lo amb regularitat des de feia temps. La seva obra com a artista conceptual destaca per l’arrelament a la natura. Ara fa tres anys, el MACBA li va dedicar una gran exposició, i la Fundació Vila Casas, a Barcelona, acollirà un merescut reconeixement a la seva obra aquest mateix any.
www.finamiralles.com
Fiona Morrison. Nascuda a Encamp (Andorra) el 1970. Artista multidisciplinària, treballa sobretot la fotografia, però també el videoart, instal·lacions, escultura, pintura o ceràmica. Filla de l’artista John Morrison, va representar Andorra a la Biennal de Venècia el 2013, amb la mateixa obra que presentem en aquesta exposició. Ha realitzat nombroses exposicions a diversos països. Viu i treballa a La Pera (Girona).
Juliette Murphy. Nascuda a Londres el 1960. Ja fa més de trenta anys que va decidir venir cap a Catalunya. Curadora, escriptora i artista multidisciplinària, ha presentat els seus treballs a més de cinquanta exposicions a diferents països. Participa en aquesta mostra amb una acció performativa com a homenatge a Fina Miralles. Viu i treballa a Rabós d’Empordà (Girona).
Pere Noguera. Nascut a La Bisbal (Girona) el 1941. Format a l’Escola Massana de Barcelona, amb el temps s’està convertint possiblement en la personalitat més rellevant i autèntica de l’art conceptual a casa nostra. Els seus treballs, entre l’arte povera, el conceptual i l’acció performativa, l’han portat arreu, i avui dia ja és un referent per a les generacions posteriors. Un imprescindible de l’Empordà, absolutament vinculat al territori per vida i obra. Continua vivint i treballant a La Bisbal.
Alex Pallí. Nascut a Sant Feliu de Guíxols (Girona) el 1972. Estudia Pintura, Gravat i Pintura mural a l’Escola Massana de Barcelona. També fa cursos a l’Escola de ceràmica de La Bisbal. Des del 1994, ha participat en més de 80 exposicions individuals i col·lectives, que l’han portat a ciutats com Barcelona, Madrid, Bolonya, París o Londres, entre altres. Viu i treballa a Sant Feliu de Guíxols, però el seu taller itinerant freqüenta Barcelona, Londres, l’Índia o Berlín.
www.alexpalli.com
Mar Serinyà. Nascuda a Torroella de Montgrí (Girona) el 1986. Llicenciada en Belles Arts i màster en Creació artística per la Universitat de Barcelona. Ha exposat i dut a terme accions performatives en l’àmbit nacional i internacional, i ha participat en diversos festivals i exposicions. Ha estat guardonada amb diferents premis i beques artístiques. El seu projecte creatiu està íntimament relacionat amb la seva recerca vital, en què utilitza el seu cos com a instrument. Viu i treballa a Torroella de Montgrí.
www.marserinya.com
Manolo Sierra. Nascut a Cadis el 1973. Comença estudis de Belles Arts a Sevilla, especialitat en Escultura, i els acaba a Carrara (Itàlia). Ha rebut diversos premis i reconeixements, i la seva obra ha estat exposada a diferents països del món. Resideix a Catalunya des de fa més de vint anys. En l’actualitat, viu a Albons i té l’estudi on treballa a Sant Pere Pescador (Girona).
www.manolosierra.com
Sasha Sime. Nascut a Krasnodar (Rússia) el 1982. L’any 2000 es trasllada a Sant Petersburg, on estudia Disseny i Art multimèdia. Artista multidisciplinari, fotògraf i dissenyador, el 2011 s’instal·la a Barcelona i continua la pràctica artística, per després traslladar el seu estudi a l’Empordà, tot i no perdre el contacte amb la capital catalana. Viu i treballa a Calella de Palafrugell (Girona).
https://sashasime.art
Marta Vergonyós. Nascuda a Esclanyà (Girona) el 1975. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, s’especialitza en Cinema documental a l’Escuela Internacional de Cine y Televisión de Cuba. Artista visual, cineasta i activista feminista, compagina el seu treball artístic amb la realització audiovisual i la dinamització cultural. La seva obra utilitza diferents llenguatges, com ara el documental de creació, les accions performatives o les instal·lacions, i ha estat present a diversos festivals internacionals i centres d’art.
www.martavergonyos.net
Michelle Wilson. Nascuda a Johannesburg, Sud Àfrica, el 1973. Estudia Belles Arts als Estats Units i Psicoteràpia Artística al Regne Unit. Les seves obres giren entorn de la sostenibilitat ecològica. Treballa a partir d’objectes recuperats, materials reciclats i d’altres naturals, per mantenir baixa la seva petjada de carboni. Els seus muntatges, específics per a cada exposició, busquen la reflexió del públic, encara que incomodi l’audiència. Viu i treballa a Púbol (Girona).
www.michellewilson.xyz
Exposición. 19 nov de 2024 - 02 mar de 2025 / Museo Nacional del Prado / Madrid, España
Formación. 23 nov de 2024 - 29 nov de 2024 / Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) / Madrid, España
