El fotograf Carlos Collado Salleras, després de llicenciar-se en biologia per la Universitat de Lund (Suècia, 2001), i de retorn a Barcelona, treballa en temes de comunicació de ciència des d'una perspectiva transdisciplinaria, col·laborant amb centres culturals, artistes i científics de diferents àmbits. Des del 2006 es dedica exclusivament a la fotografia i combina els encàrrecs comercials amb projectes personals de caràcter documental o artístic.

El 2009 és becat pel centre de Fotografia Documental de Barcelona per fer un workshop amb Chris Steele-Perkins (Agencia Magnum). Al gener del 2011 obté una residència artística del Centro Coreográfico de San Sebastián de la Gomera (Illes Canàries) amb un projecte al costat de la coreògrafa i intèrpret Sonia Rodríguez. El 2011 és seleccionat per a participar en el Pati de la Llotja del Festival Internacional de Fotografia i Arts Visuals EMERGENT Lleida. Al ... maig de 2012 és convidat al festival REGARDS Rencontres de Photographie (Villenueve de la Riviere, França) per exposar Magic rooms i projectar la sèrie Objects. Magic rooms també ha estat exposada a la fira LOOP 2012 (Barcelona).

MAGIC ROOMS

Em commou observar a la gent mirant alguna cosa o a algú. Potser perquè m'identifico amb la persona que s'atura a contemplar el que crida la seva atenció. És en l'actitud d'observar allò desconegut i seguir-ho amb la mirada on em sembla veure a l'individu tal com és, despullat de les seves cuirasses emocionals i vestidures identitaries. Magic rooms és la meva primera incursió fotogràfica en aquest tema i un petit elogi a la contemplació.

Aquesta sèrie de fotografies es situa en un context singular: una fira de videoart que té lloc a les habitacions d'un hotel (LOOP, Hotel Catalonia Rambles, Barcelona, 2009 i 2010). Un laberint de passadissos i dormitoris submergits en la foscor exigida per l'obra exposada. Un recinte tancat on les úniques finestres a l'exterior són ficcions de llum en moviment. I és que el vel que separa ficció i realitat es desdibuixa fins a desaparèixer per les ombres que tot ho envolten. La privacitat associada a la idea de dormitori contrasta amb la presència dels visitants que circulen lliurement per tots els racons de l'hotel. Els espais es comparteixen i el concepte d'intimitat es redefineix. Al cap i a la fi els visitants són desconeguts que es troben en un mateix llit, compartint sofà o ocults en un mateix lavabo. Tots ells visibles sota els clarobscurs de les projeccions del canó de vídeo. Tots, submergits en la contemplació de les obres.