La visiò d´aquets cossos nus , ens incomoda, només som capaços des d´una primera mirada de veure´n les mutilacions. Ens han acostumat a veure el que és visualment correcte. Ens considerem , ingènuament allunyades de la malaltia. Malgrat tot, la dona mutilada, la dona dolorosament maltractada per la malaltia, esdevé una dona forta i lluitadora per la vida. Possiblement la própia naturalesa és la primera que oprimeix a les dones. Malauradament de mutilades n´estem totes, i la pitjor amputació no é pas la física. La més frustrant, és la que portem incorporada la que fuig del nostre control, la de qui ja ha perdut la seva part d´ella mateixa i no recorda com era. Judith Vizcarra