A partir de la dècada de 1960, els artistes van ser pioners a l'hora d'explorar formes de treball -aleshores excèntriques- que es basaven en la mediació i la comunicació social, fins al punt que la producció d'objectes es va tornar, a les seves mans, un pretext per a l'intercanvi d'idees, experiències i afectes. Si bé anys enrere aquestes formes de producció de valor tenien un paper marginal en l'economia, ara, en canvi, esdevenen la punta de llança del capitalisme, i aquest procés dóna lloc a una indistinció progressiva entre la vida i el treball. En una economia cada vegada més especulativa i terciaritzada, sembla que les fronteres que antigament separaven els espais de lleure, producció i consum es difuminen fins a tornar-se pràcticament indistingibles. ¿Podríem dir en aquest sentit que els artistes i els agents culturals són avui els treballadors cognitius per antonomàsia? Com es relacionen les pràctiques de l'art...amb un marc productiu en transformació?
Llocs comuns pren com a punt de partença aquesta reciprocitat entre els modes de treball artístic i els canvis en l'economia productiva, sense oblidar que avui la productivitat desborda els murs de la fàbrica i envaeix la totalitat de la vida, arrossegant els àmbits íntims, creatius i recreatius a una lògica que ens obliga a capitalitzar cadascun dels nostres intercanvis socials. Els artistes que participen a l'exposició se situen en un escenari d'incertesa en què la fàbrica fordista ha perdut la centralitat, no només com a espai de producció, sinó també de conflicte, reconeixement i socialització política. Les obres d'aquests artistes ens conviden a preguntar-nos sobre la validesa de nocions com ara les de treball immaterial i cooperatiu, alhora que ens parlen de la fragilitat dels vincles comunitaris en un moment en què els espais de treball s'atomitzen i la producció de coneixement es torna tan difusa que sembla il·localitzable.
L'exposició pivota entorn de La fàbrica transparent d'Octavi Comeron, un projecte artístic que interroga les transformacions contemporànies del treball i ens permet descobrir com fins i tot la indústria de l'automoció, que paradoxalment era el màxim exponent de la producció fordista, avui es troba immersa en un procés de fusió amb l'ordre simbòlic. En diàleg amb l'obra de Comeron, mort l'any 2013, l'exposició presenta treballs de cinc artistes i col.lectius que despleguen davant nostre la complexitat d'un paisatge productiu en què els fluxos immaterials de la comunicació, la cooperació i l'economia financera han esdevingut mercaderies de primer ordre. En un context postindustrial marcat per la precarietat i la dispersió de la producció, aquesta exposició planteja el repte de retrobar espais compartits i formes de deliberació pública que ens permetin repensar les idees de comunitat i experiència col·lectiva.
Artistes: Octavi Comeron, Petros Moris, Recent Work By Artists (Auto Italia South East amb Tim Ivison & Julia Tcharfas, George Moustakas i Rachel Pimm), Mireia c. Saladrigues, Carlos Valverde i Werker Magazine.
Imágenes de la Exposición
Vista de la exposición
Entrada actualizada el el 14 jun de 2015
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
