Nascut a Barcelona l'any 1940, Jaume Laporta es llicencià a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Tota la seva activitat professional ha estat sempre vinculada al món de la plàstica. Durant uns anys es dedicà a l'escultura. Més tard, a l'any 1966, s'incorporà a la docència com a professor agregat a un institut de Sevilla. Anys més tard exercí com a catedràtic de dibuix en un institut de Barcelona. Ha realitzat una àmplia activitat d'exposicions individuals i col·lectives dins i fora del nostre país.

Com a pintor que és de realitats tangibles, sempre es planteja la problemàtica del concepte que no pot existir, quan es tracta de plàstica, sense la presència de les formes. En certa manera, sense deixar-se endur per l'especulació filosòfica, enllaça amb el pensament de Plató quan creu que les idees neixen dels ... sentiments i que aquests vénen dels sentits, encara que després també experimentin les influències del pensament. Els blancs barrocs de les seves obres, els calats, les mans que broden i els monumentals paisatges urbans són la manifestació de la permanent lluita entre la puresa del concepte i les imperfeccions que vénen del mateix fet d'existir.