Recollir imatges i històries familiars pròpies, llinatges i plaques tectòniques d’ADN que, per xoc o sedimentació, formen cadenes de muntanyes i, a força d’anar enrere, cap a finals del segle XIX, ens situen davant les estratègies de possibilitat que trenquen normatives i codis. Les estructures elementals... és un projecte en què la imatge esdevé suma de temps compartit en la unitat més bàsica d’existència: els gens, els bacteris i els relats que, amb totes les modificacions, s’hi afegeixen en trànsit. Història rere història, tot esdevé ficció que configura la imatge viva i en constant evolució d’una família, un procés obert -traït per la memòria i els records- amb fets i trets que es repeteixen al llarg dels anys. Destins que són iguals, càrregues que no saps d’on venen i tan sols pots atribuir-les a un passat que, tot i no ser el teu de manera directa, està escrit en tot...el cos, com si tot fos una existència infinita. Aquest òrgan viu i en constant expansió és la vida, feta de distàncies i proximitats, de bifurcacions filades per transformar el teixit de cada proposta en altres històries per investigar.
L’acumulació d’informació genètica i relat té a veure amb la memòria i la fragilitat, però també amb les connexions que trobaríem en les capses d’un arxiu, en l’aire que no tenen, en els regalims de paraules que no aguanten l’estretor de tanta mirada tancada, perquè res no es pot guardar gaire temps sense fugir cap a altres llocs. L’arxiu és tan fràgil com el desgast de qualsevol teixit i emoció que es vol conservar o extingir sense entendre’n les autèntiques condicions de possibilitat, però sempre cal filar de nou l’entreteixit per aconseguir una expansió infinita.
Imágenes de la Exposición
1
Entrada actualizada el el 12 ene de 2024
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
