Emmarcada al Festival Panoràmic
«Las muertes chiquitas» es una obra de Mireia Sallarès (Barcelona, Espanya, 1973) que mostra un estudi social i inclusiu sobre el plaer, la violència, el dolor i la mort en què l’artista utilitza l’orgasme femení com a fil conductor. Cadascuna de les fotografies d’aquest projecte metadisciplinari s’acompanya d’un relat a través del qual l’artista narra la trobada amb cadascuna de les dones retratades. Les dones apareixen posant amb un rètol fet de tubs de neó́ (indicador publicitari) que fa la forma de la frase que titula el projecte i que l’artista va transportar durant tot el procés, recorrent la República Mexicana.
El neó, un objecte pensat per ser col·locat en un lloc determinat amb el propòsit d’anunciar o vendre alguna cosa, visita diferents dones mexicanes amb la intenció́ d’il·luminar les diferents maneres de ser dona. Un llibre homònim, publicat l’any 2009, inclou entrevistes, fotografies, assajos, cançons i epígrafs,...i situa les experiències femenines en un encreuament de diferents enfocaments teòrics.
«Las muertes chiquitas» és el resultat de quatre anys de treball. L’epicentre és el documental de les converses amb més de 30 dones de diferents zones de Mèxic: dones de diverses edats, estrats socials, professions i religions. Les converses conformen un impactant llargmetratge documental.
«Las muertes chiquitas», a més de la sèrie de fotografies amb els relats, inclou un llibre on l’artista explica els diàlegs establerts amb les protagonistes. El conjunt d’entrevistes vincula el plaer amb les lluites armades, el feminicidi, la transexualitat, la teologia de l’alliberament, la prostitució́, la malaltia, l’exili, la pluralitat de la identitat mexicana i el compromís ètic de l’art amb la realitat sociopolítica.
Entrada actualizada el el 08 oct de 2020
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
