L’evolució és una premissa que va lligada de manera intrínseca a la naturalesa humana, i com a tal, l’evolució artística de Cesc Abad és una premissa inevitable.
La seva essència com a artista ha estat caracteritzada per la seva relació amb la naturalesa, però sobretot, per la relació de l’home amb la mateixa, les seves accions i comportaments respecte a ella que tant estan canviant el medi ambient.
Després d’haver passat per unes sèries on les seves pintures estaven plenes de boscos, d’animals, d’històries humanes, on quedaven reflectides les passions, la guerra, la fe, l’enveja, l’amor i el sexe, i on s’establia una relació directa entre l’espècie humana i l’animal, Cesc Abad ens delecta ara amb una nova sèrie on les formes han quedat més depurades i la presència humana és ara la protagonista.
Aquesta depuració de les formes porta a la creació d’uns personatges, tant femenins com masculins, que es converteixen en...els protagonistes de les seves obres i que tots ells ens mostren accions quotidianes amb un fons subtilment irònic i conceptual. Els seus atributs físics són el clar exemple de l’evolució de la seva etapa anterior, atès que hi ha parts dels seus cossos que són troncs o branques, on els ulls, poden ser petits ocells de colors vius.
Com a part de la seva obra cal destacar la importància de les llums i ombres que funcionen com a accessoris dels protagonistes dels seus quadres, que com el cicle del dia i la nit, ens recorda constantment la delicada harmonia que existeix en el món natural.
Així, la llum i l’ombra, la cova i la humanitat, la natura i els personatges, s’entrellacen en una simfonia artística que reflecteix la nostra pròpia recerca de significat. A través de l’obra de Cesc Abad, trascendim els confins de la nostra existència quotidiana i ens endinsem en un regne de possibilitats infinites. En cada pinzellada, Cesc ens descobreix la nostra capacitat per il·luminar el món i trobar la veritat enmig de la foscor.
La naturalesa continua sent present en el seu treball com l’objecte que ha estat desarticulat del seu mitjà i és, ara, l’objecte protegit de l’humà que acaba de donar forma a les seves històries decorant-les i, en algunes ocasions, jutjant-les.
Mònica M
Entrada actualizada el el 29 abr de 2024
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
