Descripción de la Exposición
Segons els antropòlegs, una de les activitats culturals més antigues va ser l'elaboració tèxtil, amb una antiguitat d’entre 100.000 i 500.000 anys. La seva història sempre ha estat molt lligada a l'evolució de les formes de producció i la relació d'aquestes formes amb formacions socials successives: primer, la mobilitat natural dels fragments de teixits va permetre el desenvolupament del comerç, en un trànsit cultural que va constituir durant segles un intercanvi ininterromput de tècniques i signes; després, va tenir un paper decisiu en el desplegament del sistema capitalista, tant en la producció de llana primerenca que s'exportava des de Flandes a la resta d'Europa com en la mecanització del fil de cotó en la Revolució Industrial a Anglaterra; finalment, el comissari conceptual Sethe Sigelaub –que va dedicar els seus últims anys al Centre per a la Recerca Social de Teixits Antics (Center for Social Research on Old Textils)– recordava que la inspiració de Charles Babbage per a l'arrencada de les seves teories que donarien lloc a la invenció de la computació moderna va venir del teler de Jacquard. El tèxtil s'ha constituït durant la història com un bescanviador tecnològic amb efectes de transformació social i de revolució cultural.
Al mateix temps, el treball tèxtil sempre s’ha percebut com una tasca intensiva, lenta i minuciosa, devaluada com a tasca domèstica femenina. Els seus processos de producció, lligats a l'interior i a la naturalesa, fan que el teixit estigui intrínsecament marcat per l'etnicitat, la classe i el gènere. El seu rol fonamental durant els segles de modernitat com a vehicle del desenvolupament del gust –en les pràctiques de distinció en la vestimenta, però també en la materialitat dels ambients domèstics– van anar preparant el terreny perquè a poc a poc passés de l'artesania privada a l'àmbit públic, com ho demostra la importància del tapís decoratiu en les avantguardes del segle XX.
Per tot això, quan als anys 60 les artistes de la Tercera Onada del Feminisme van començar a reclamar la seva contribució cultural, la seva història es va transformar per sempre: el rol del tèxtil es va tornar en un espai de posicionament polític, en un contradiscurs davant l'statu quo masculí que el va portar de nou al règim de la contemporaneïtat. La tasca tradicional es va convertir en una forma transgressora de corregir el curs de l'evolució cultural, inserint una herència matrilineal en les històries de l'art que venia a respondre en certa manera a la pregunta que Linda Nochlin s'havia formulat el 1971: “Per què no hi ha hagut grans dones artistes?”. De fet, el títol d'aquesta exposició és un homenatge al llibre pioner de la feminista Rozsika Parker: The Subversive Stitch. Embroidery and the Making of the Feminine, publicat el 1984.
Text i tèxtil comparteixen origen etimològic: el verb llatí texere, és a dir, teixir o entrellaçar. De fet, la seva tradició ve lligada a la condició de llenguatge no verbal, on tot teixit és una forma de representació. Les peces d'aquesta exposició, de les col·leccions del Museo Centro de Arte Dos de Mayo –Col·lecció CA2M i Col·lecció Fundación ARCO–, permeten traçar una història de l'ús del tèxtil en l'art contemporani des dels anys 70 fins a l’actualitat. De pràctica estètica tardomoderna o formalista a vehicle de ràbia i indignació política, de produccions que revisen la càrrega simbòlica dels seus materials o referències figuratives, fins a la declaració autobiogràfica, per a fins i tot aturar-se en les formes estètiques del trauma col·lectiu... La riquesa de les possibilitats tècniques i significatives demostren la importància en la textura del contemporani d'entendre la tradició com una eina selectiva en la qual investigar per recompondre’n els relats més enllà d'un temps lineal de progrés i amb la complexitat de les fibres que s'entrecreuen en nusos, girs i talls premeditats.
A l'exposició s'incorpora la tradició viva del Museu CA2M amb el col·lectiu “Tejiendo Móstoles”. Aquestes teixidores revifen cada dimecres al matí des de fa diversos anys la transmissió dels coneixements marujos amb els seus cossos i ens han fet entendre també la necessitat de plantejar com aquest treball manual és una tasca fonamental de teixit social. Serveixi aquesta exposició com un homenatge des d'una altra forma de memòria, la que es construeix amb les nostres col·leccions, però també com un agraïment col·lectiu que posa la seva pràctica en el cor d'aquest museu.
Manuel Segade i Tania Pardo, director i subdirectora del Centro de Arte Dos de Mayo
Amb obres de Caroline Achaintre, Nora Aurrekoetxea, Mercedes Azpilicueta, Leda Catunda, Victoria Gil, Josep Grau-Garriga, Arturo Herrera, Julia Huete, Gabriel Kuri, Cristina Lucas, Teresa Margolles, Ana de Matos, Asunción Molinos Gordo, Tejiendo Móstoles, Sonia Navarro, Nohemí Pérez, Laure Prouvost, Belén Rodríguez i Yinka Shonibare
Les obres que s’exposen formen part de la Col·lecció Fundación ARCO, o de la Col·lecció CA2M (Centro de Arte Dos de Mayo), a excepció del treball signat per Tejiendo Móstoles que és propietat d’aquest col·lectiu.
Exposición. 06 nov de 2021 - 27 mar de 2022 / Centre Grau-Garriga d’Art Tèxtil Contemporani - Cal Quitèria / Sant Cugat del Vallès, Barcelona, España
Exposición. 19 nov de 2024 - 02 mar de 2025 / Museo Nacional del Prado / Madrid, España
Formación. 23 nov de 2024 - 29 nov de 2024 / Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) / Madrid, España
