Antoine d’Agata pren partit deliberadament per “la part del diable” (Guy Debord) el que li permet estar en contacte amb el real. La seva fotografia és una obra política, si entenem aquest terme de manera no restrictiva. En aquest sentit, no podem oposar el que ell denomina per comoditat “imatges del dia”, lligades a contextos històrics i de guerra (Líbia, Auschwitz, Cambodja...) i les “imatges nocturnes” relacionades amb les seves aventures sexuals i narcòtiques. Malgrat les diferències formals entre les unes i les altres, totes les seves imatges procedeixen del mateix món, el món de l’alienació contemporània. Antoine d’Agata se sent pertànyer a la mateixa “bruta espècie” (repetint la cita de Michel Foucault) que els seus models fotografiats. Les classes socials considerades com a “perilloses”, enteses com a danys col·laterals del capitalisme contemporani (espectacular i globalitzat), porten en el seu interior el germen de la rebel·lió contra tots els ordres...establerts (econòmics, racials i sexuals). L’obscenitat dels cossos fotografiats per Antoine d’Agata s’ha de comprendre com el contra-camp (el tallafocs) radical d’una obscenitat social i popular, més compromesa i temible. Enfront de la pornografia econòmica, social i mediàtica del nostre món contemporani, només “la propaganda pels fets” de realitzar actes insensats és susceptible de fomentar noves formes de torbació, és a dir, de crear situacions noves.
Entrada actualizada el el 27 oct de 2020
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
