Contemplar el món a vista d’ocell és una experiència difícil de descriure. És una festa pels sentits, una sensació de llibertat absoluta. Els ulls s’omplen d’infinit i gaudeixen d’imatges que no havien vist mai i que se li mostren amb total grandiositat. El món es fa llunyà però proper, petit però gran, desconegut però també familiar. El paisatge des del cel es desdibuixa i s’allisa, apropant els seus colors i volums als d’una pintura. Com va dir Mondrian (1872-1944), “sobre una superfície plana com la tela només hi poden haver elements planers”. La Garrotxa vs. Mondrian vol compartir una mirada agraïda per tot el que ha vist i sentit des del cel.