colección olorVISUAL és una col·lecció d’art contemporani formada a partir d’una premissa molt especial: les obres que entren a formar-hi part han de despertar la memòria olfactiva del col·leccionista. Quan Ernesto Ventós mira l’obra d’art, la imatge li suggereix una olor que immediatament ho trasllada al record d’un moment viscut. Quan percebem una olor, se’ns activa una zona del subconscient relacionat amb les nostres emocions a un nivell molt més profund del que pot fer-ho la percepció visual o l’auditiva. Així, les obres d’art de colección olorVISUAL estan lligades al col·leccionista d’una forma personal, íntima i emocional. Només un creador d’essències és capaç de trobar aquesta relació tan singular entre el visual i l’olfactiu.
Com l’artista plàstic, el perfumista ha de combinar un ampli ventall d’elements per portar a terme les seves creacions. Ambdós, amb les seves obres, ens traslladen a un món de percepcions, emocions i sensacions.
Fou el poeta català...Joan Brossa qui va batejar la col·lecció: un bon dia, li va dir a l’Ernesto Ventós: “Jo faig poesia visual i tu, amb la teva col·lecció, fas olor visual”.
Fa 40 anys que aquesta col·lecció s’ha anat conformant i enriquint. Actualment, compte amb artistes nacionals i internacionals, consagrats i emergents, com Tàpies, Hirst, Fontela, Art & Language, De Val y Jasch, entre d’altres. Mereix una menció especial Albert Ràfols Casamada, perquè ell va entendre des del principi la sinestèsia artístic-olfactiva del col·leccionista i amb qui va començar aquesta singular col·lecció.
Al llarg dels anys, colección olorVISUAL s’ha presentat al públic a través d’exposicions temporals, amb l’objectiu de difondre entre el públic general l’art més actual. La primera de les exposicions, i l’inici de tota una sèrie, fou Essències, celebrada a La Virreina de Barcelona el 1996. D’aquesta seqüència destaquen Esencias 6 (Ikus usaina 6), celebrada a la Sala Kubo-Kutxaespacio del Arte de San Sebastián i Essències 8, a la Universitat de València, el 2004. Altres exposicions que convé mencionar són Olor Color. Química Art i Pedagogia a Arts Santa Mònica l’any 2011 i Olor de Cadaqués. Percepcions olfactives de colección olorVISUAL celebrada en el Museo de Cadaqués en 2013. Amb el títol d’Olor de… es comença una nova línia d’exposicions que tenen, com a tesis principal, la imbricació del territori on s’exhibeix. Olor de Cerdanyola fou la segona de la sèrie, celebrada el 2014 i en el 2017 Olor de Málaga.
Les exposicions se segueixen sumant: 2016 Hipocamps, reuní obres d’art contemporani unides per records generats pel sentit de l’olfacte, amb obres procedents dels fons de colección olorVISUAL i colección Ars Citerior en el MUA, Museo de la Universitat d’Alacant; 2016-2017, Reproductibilitat 2.2. colección olorVISUAL a Es Baluard de Palma de
Mallorca, mostrant l’evolució de la imatge artística des de la fotografia, les pràctiques fílmiques d’avantguarda, el videoart i els mitjans electrònics; 2018, Elèctric i llunyà. Fotografia contemporània colección olorVISUAL i finalment, La necesidad de lo infinito. Monocromos en colección olorVISUAL al CICUS. Centro de Iniciativas Culturales de la Universidad de Sevilla.
Però el projecte del col·leccionista no es va completar fins que la col·lecció va tenir una major dimensió social, fins que l’esforç del col·leccionista va repercutir realment a la societat. I en aquest moment van arribar els tallers olfactius al voltant de les exposicions, destinats a què petits i adults aprenguessin més del sentit de l’olfacte i a la vegada tinguessin contacte amb la creació artística més actual. Aquests tallers i les anomenades “experiències olfactives”, una activitat singular i pròpia de la col·lecció, són un element bàsic i imprescindible en qualsevol exposició de colección olorVISUAL que se celebri.
L’EXPOSICIÓ
Aquesta exposició presenta una selecció d’obres acuradament reunides per a mostrar l’associació entre l’olfacte, la memòria i la construcció del llenguatge visual.
És un instint humà bàsic documentar, preservar i materialitzar l’experiència, sovint traduïda i plasmada en forma d’una espècie d’arxiu, una referència a un temps viscut.
Això em porta a pensar en la meva implicació amb la colección olorVISUAL, que em va brindar una plataforma i una oportunitat única de seleccionar artistes connectats per un comú interès per la poètica de la ment, units en el seu intent de despertar tots els sentits.
L’obra de Christo, Wrapped Flowers (1966) serveix com a exemple perfecte d’un moment aturat, en clara referència al Memento mori victorià, "recorda que has de morir", un recordatori simbòlic de la mortalitat. El ram de flores seques de Christo, embolicat en plàstic, presenta un retrat de la fragilitat humana.
El simple acte d’un rastre, el efímer i l’escènic permet als artistes d’aquesta exposició expressar i construir una base per a emocions i records, sovint viscuts en primera persona. La Copa del Nas (1995) de Joan Brossa facilita un escenari buit perquè els intèrprets actuïn, un espai en espera de ser activat i una connexió intemporal amb un estat exempt de mort. La immortalitat del cos humà.
El conjunto d’obres que mostrem posen en relleu la necessitat del social, el polític i, en molts casos, un moment històric com a forma fonamental d’expressió humana. És una afirmació d’identitat cultural sovint associada amb l’espai psíquic de la ment.
La selecció s’ha portat a terme mitjançant la identificació d’obres que presenten un llenguatge visual complex en resposta a processos d’investigació i indagació, com per exemple, Aquí estamos contentos con todos nuestros problemas y cansados de todas sus soluciones (2014), d’Iván Argote, obra basada en text que fa ressò dels problemes socials i polítics actuals.
L’exposició presenta un grup variat d’obres de formats diversos amb un èmfasi en el procés i, en molts casos, l’ús d’objectes trobats. Les peces basades en text s’han triat com a puntuació i en referència directa a la poètica d’un diàleg més obert o ambigu. Un diàleg que ve carregat amb la força de les veus individuals dels artistes i per la pràctica absència de figuració.
Els treballs de base escènica presenten l’escenari principal només com a registre d’un temps passat, documentat amb la càmera en forma de fotografia o vídeo.
Els artistes presentats tenen nacionalitats i edats distintes -alguns ja ens han deixat-, però tots ells estan units per una comuna determinació de superar les dificultats. És quelcom que va permetre donar-me compte que, més enllà de les generacions, la visió d’un artista és intemporal: existeix en tot moment, lloc o temps.
Els artistes són visionaris que perceben el futur amb una sensació d’optimisme. Ens ajuden a fer associacions a través del simple acte de recordar, capturant moments que només perviuen a la ment.
Entrada actualizada el el 23 ene de 2019
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
