La figura

Exposición / La GaLeRia / Sant Jordi, 14 / Sant Cugat del Vallès, Barcelona, España
Ver mapa


Cuándo:
30 nov de 2018 - 05 ene de 2019

Inauguración:
30 nov de 2018

Precio:
Entrada gratuita

Organizada por:
La GaLeRia

---

Etiquetas
Figurativo  Figurativo en Barcelona 

       

---

Descripción de la Exposición

Homenatge al fundador de La GaLeRia 3 exposicions al voltant del llegat artístic d’un professional de l’art figuratiu entre 1948 -1997 La col·lecció Eduard Batlle (1934 -1997) agrupa obres d’art català figuratiu del segle XX, la majoria del període 1950-1995, però també de les dècades precedents. El conjunt està integrat principalment per pintures i dibuixos i, en menor nombre, escultures i gravats que va reunir durant els 40 anys en que va exercir de galerista a la Sala Parés. En el marc de la celebració dels 20 anys de La Galeria de Sant Cugat –el projecte artístic amb el que va engrescar els fills abans de morir–, hem volgut retre-li homenatge oferint una selecció de les peces que va reunir a través de 3 exposicions temàtiques: Aturar el temps. Bodegó i retrat, del 14 de setembre al 13 d’octubre de 2018 El paisatge. Una finestra oberta, del 19 d’octubre al 24 de novembre de 2018 La figura, del 30 de novembre de 2018 al 5 de gener de 2019 Mig segle d’art figuratiu viscut entre bastidors La característica més significativa de la col·lecció és la d’haver-se construït, principalment, sobre la base del tracte continuat amb artistes de diferentsgeneracions que van optar per l’art figuratiu i que, com l’Eduard Batlle, van lligar la seva trajectòria a la Sala Parés, en un període en que la figuració perdia credibilitat entre la crítica més influent. Un altre tret distintiu és que reuneix la mirada apassionada del col·leccionista amb la delprofessional, fet que es tradueix en la singularitat d’algunes de les obres, així com en la diversitat d’estils, temes, suports i formats representats. El grup més significatiu el conformen una vuitantena d’obres realitzades per artistes que emergiren en l’escena de l’art al voltant de la dècada dels anys 50 –Busom, Busquests, Gabino, Mundó, Nadal, Roca-Sastre, etc.–, entre els que destaca la col·lecció d’autoretrats de pintors de la mateixa edat que l’Eduard Batlle. Altres conjunts notables són la trentena de peces produïdes per noms lligats a la Generació del 17 –Joan Serra, Sisquella, Domingo, Fenosa, Humbert– i els seguidors del seu esperit –Capdevila, Pruna, Villà. També sobresurten les obres fetes per artistes de les generacions que s’incorporaren al món de l’art en els anys 60, 70 i 80 i que aportaren noves maneres de revisar la figuració –Llimós, Vilà, Ortuño, Moscardó, Perico Pastor. Entre les peces més importants hi ha dibuixos de Lluís Rigalt i Francesc Gimeno, o il·lustracions originals de Pere Pruna i Isidre Nonell. I, entre les obres singulars podem comptar amb un bronze de Manolo Hugué i obres d’autors de menys anomenada, com Eduardo Egozcue (1886-1915) i Lluïsa Vidal, associats alPostmodernisme català, o Francesc Salés (1904-1976) que s’instal·là a França a conseqüència de la postguerra civil. Llibre-catàleg Acompanya les exposicions un extens llibre-catàleg que, a més de la documentació de les obres que es presenten a les tres exposicions, inclou escrits, fotografies i testimonis sobre la trajectòria professional d’Eduard Batlle, des del seus dies d’aprenent fins als anys en que va esdevenir una figura de referència per molts afeccionats, col·leccionistes, artistes i professionals de l’art de Catalunya. El seu tarannà discret, així com el poc afany de protagonisme, van fer que la seva figura fos confosa moltes vegades amb la mateixa institució o “els Maragall” de la Sala Parés, que alguns amb prou feines el coneguessin mentre que altres, intuïnt la seva autoritat professional, el triessin com a interlocutor pels seus tractes amb la casa a la que es dedicà de ple i des de la que va contribuir, de manera activa, a divulgar l’art figuratiu de qualitat. S’inclou també informació de com es va formar aquesta col·lecció, així com de la relació amb els artistes i alguns col·leccionistes que dibuixen alguns aspectes de com era el dia a dia “entre bastidors” a la galeria d’art amb més tradició de Catalunya i de l’estat espanyol. Pensem que en un futur aquestes dades poden ajudar a entendre les dinàmiques d’una part significativa del col·leccionisme i el mercat artístic a Catalunya durant un període que ja és història, però que encara està pendent d’estudis amb profunditat, sobretot pel què fa posar en perspectiva el vigor de l’art figuratiu de la segona meitat del s.XX.

---