Afligit per una sèrie de difícils i greus situacions personals, Shinohara Hiroyuki s’ha aïllat durant més de 10 anys del seu entorn, retirant-se a un apartament modest dels suburbis de Tòquio: un refugi-presó des d’on ha compost en imatges una elegia de la seva supervivència emocional. Delicades i commovedores, silencioses i profundes, les seves fotografies no són només una reflexió pacient, estètica i filosòfica sobre allò proper i quotidià, en el més pur estil contemplatiu japonès, sinó que les imatges de Hiroyuki són sobretot el testimoni poètic d’un estat vital: l’intent d’una ànima noble i sensible que no vol enfonsar-se en l’abandonament i la foscor, però a la vegada que conviu amb la pròpia incapacitat de complir amb les expectatives rígides de la societat nipona.