L'exposició que presenta Julián Grau Santos (1937) reflecteix una constant evolució de l'artista que el porta a tractar els seus temes predilectes, els interiors i armaris de rebost, els paisatges de Cuenca i les escenes de jardí, de una manera renovat.

Les referències post-impressionistes que sempre han estat presents en la seva obra han evolucionat cap a un major grau de llibertat, apropant-se en alguns moments a l'abstracció. El gran coneixement que Grau Santos té de la pintura li permeten arribar amb mestria als confins del realisme. Es tracta de la llibertat pròpia dels millors artistes en la seva etapa de maduresa. La pinzellada, cada vegada més solta i intuïtiva, s'omple ara de colors més vius, escollits amb gran valentia.

La pintura de Grau Santos ofereix constants revelacions que només una mirada atenta descobreix. Serveixin com a exemple els paisatges de Cuenca d'aquesta mostra, on uns personatges, només suggerits, s'oculten després de l'efecte potent d'una paleta que propera al fauvisme.

Plasmar la llum que banya, en un instant fugaç, els objectes atresorats en un armari de rebost del seu estudi, captar l'efímer reflex d'unes plantes sobre l'aigua de l'estany del seu jardí, o pintar el gest irrepetible amb el qual un arbre es deixa bressolar per la brisa, és la manera com Julián Grau Santos ens transmet que la bellesa és per a ell la raó de ser de la pintura.

Grau Santos exposa periòdicament a la Sala Parés de Barcelona des de 1966. Algunes de les seves exposicions individuals més destacades s'han celebrat a Madrid, París, Los Angeles, Nova York i Londres, així com en diverses ciutats espanyoles. Ha rebut nombrosos premis i és membre de la Société Nationale des Beaux Arts de París des de 1980.