El fotògraf argentoní, a través de les seves fotografies de llarga exposició, ens mostra el seu univers personal i anímic.
"Ara fa 20 anys en plena etapa analògica, vaig decidir reflectir el context social on resideixo, fotografiant les cares d'homes i dones del meu entorn, amb l'objectiu de descriure la meva petita localitat a través de la seva humanitat. Éssers reals d'un petit poble que en si mateix expressen la força de l'Univers. Un intent de configurar, des de les seves imatges, un discurs ètic i estètic amb el qual m'identifico culturalment, em sento còmode, unes imatges que evidencien la mirada de complicitat entre el fotògraf i el subjecte. Un exercici de fotografiar personatges que em són propers, del meu entorn geogràfic i anímic. Va ser com un mirall simbòlic que reflectia les meves emocions i la meva realitat. El projecte es va materialitzar en forma d'exposició itinerant per diversos...països i l'edició d'un llibre titulat "Retrats, Gent del Poble, Argentona".
L'etapa digital va suposar un parèntesi important i durador en el meu treball. Durant molt temps em vaig perdre davant del nou discurs tecnològic i vaig iniciar un llarg aprenentatge fins a trobar, de nou, el camí iniciat anteriorment en el retrat, encara que amb eines diferents. En la nova etapa digital, el Sistema de Zones continua present per articular un blanc i negre ric en matisos. I si en el retrat buscava la complicitat en la mirada, en la fotografia de natura vaig trobar l'emoció en una nova tècnica de filtres de densitat neutra per la llarga exposició, evolucionant cada vegada més cap a un discurs estètic minimalista.
Amb la fotografia de paisatge desitjo convulsionar el moviment i la calma. Configurar un espai d'elements contraposats, el dinamisme dels núvols en moviment, la sedositat de l’aigua i elements minimalistes protagonistes d'un impacte visual. Desitjo mostrar elements que sedueixin i que construeixin una geometria personal. Per aquestes raons treballo els paisatges amb filtres de densitat neutra. No busco la fidelitat objectiva, prefereixo construir i transmetre la meva realitat subjectiva. Vivim en una realitat de color, transformar aquesta realitat en imatges en blanc i negre és el que més m’allunya d'aquesta objectivitat i em permet construir un discurs estètic diferent, personal i creatiu.
La fotografia de llarga exposició configura un diàleg reposat amb l'entorn, que t'abraça i et submergeix pausadament, en un univers de llums i ombres. Al capvespre, la inexorabilitat del temps va transformant l'entorn, de manera relaxada les llums llangueixen, augmenten els reflexos i els grisos es transformen de forma gairebé imperceptible en penombra. Una fotografia que es construeix més sobre el temps que sobre la llum. Un silenci que emana de les fotos, és el silenci necessari en el qual el fotògraf es posa en pau i contempla al seu voltant. Aquesta simbiosi de llums i ombres, configuren el meu repte fotogràfic personal, gairebé un procés dialèctic per trobar quan i on la màgia apareix, aquest instant on la imatge que imagino es conjuga amb la imatge de la retina. Així acaba la recerca de l'instant precís, que amb el temps he descobert que existeix i em convida a esperar i compartir.
La bellesa és una destinació de la veritat, trobar la veritat en la bellesa és construir una estètica. Els paisatges de llarga exposició són una fotografia buscada, meditada i treballada per mostrar un univers personal, una fantasia".
Jordi Egea i Torrent.
Imágenes de la Exposición
caseta i núvols
Entrada actualizada el el 29 nov de 2019
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
