Dossier de premsa (Català/castellano)
Descripción de la Exposición
Des del 1998 Marga Ximenez ha fet servir els seus “alter egos” o “heterònims” per treballar des de diversos fronts i formes de construccions artístiques. En aquesta exposició autocol·lectiva participen 9 de la més de trenta heterònims que ha fet servir.
En aquesta exposició, pensada i produïda exclusivament per la sala del Centre d’Art Maristany, l’artista empra un joc de col·laboració entre la seva personalitat i els seus heterònims amb un total de 7 peces, o instal·lacions, dividides en 4 seccions:
_de Biblioteques i d'Arxius
Amb les peces:
_de Llibres i Llars, on recrea una biblioteca, on homes, dones, memòria i coneixement, conviuen oberts al món per compartir-lo.
Gena Lestemar, Sergio Galán i Pía Remedios col·laboren reflexionant i donant vida a múltiples propostes vitals.
Tríptic, tapís realitzat per l'artista el 1984, es transforma en _de Festes i des-Fetes (2017) en un arxiu conceptual que realitza un recorregut històric, on riquesa i poder són el seu significat paradigmàtic. Feliu Esteve, en la seva intervenció, ens recorda que encara avui, els nens són explotats en les empreses de teixits «gràcies» als seus hàbils i petites mans.
_de Fronteres
Amb les peces:
_de Família i Famílies (2017), recreació de la Família de Pia Remedios (2001), el seu heterònim més proper, artista saragossana, el seu "alter ego" aragonesa i gitana.
Aquí la interrelació es produeix al revés, Marga intervé l'obra del seu personatge, des d'on se sent interrogada i amb la qual empatitza no sense dolor.
El diàleg que es produeix li permet reconèixer-se en la història, en la seva pròpia història, la de l'altra, la dels altres.
Al seu costat _d'Aigua i de Cal (2017), reforça la idea del drama, en aquest cas dels conflictes bèl·lics i la manca de les condicions mínimes per a la supervivència.
L'obra original, Cementiri Blanc, del 2001 és el terrible visió de l'aigua transformada en calç viva i que lluny de saciar la set, mata. Edith Andreu, és l'heterònim escollit per intervenir. Una mà ingènua.
_de Privat i Públic
Amb les peces:
En _d'aquest Fil que Encara ens Connecta (2017), l'artista dialoga amb una de les seves heterònims: Almira Olmayán, a la qual demana que sigui ella la que sacsegi amb força el col·lapse emocional que provoca una vida en paral·lel, com si d' una partitura musical es tractés.
En _de Navegació i Catalogació el Col·lectiu Puntes, s'apropia de Vela de deesses, una obra de l'any 1995 i navega sense complexos per un mar d'onades de reciclatge, descodificant i pervertint el seu sentit inicial, i on elements personals i antics seran també rescatats, envasats al buit i catalogats conjuntament, en un joc entre el caos i l'entropia.
_d'Arquitectures
Instal·lada al cel obert de l’edifici, l'última obra d'aquest recorregut, intervinguda també per Almira Olmayán, _de Visions de Futur (2017), és part d'un fragment d'Una llar social de l'any 2002.
Què guarden aquestes bosses de soldats destinades originalment a guardar la granota anti-atacs químics?
Perquè tenen una llegenda que diu visions de futur?
Qui ha col·locat aquesta plomada assenyalant, com si la nostra última mirada hagués de detenir-se en aquest futur incert?
Exposición. 20 dic de 2024 - 01 feb de 2025 / Llamazares Galería / Gijón, Asturias, España
Formación. 01 oct de 2024 - 04 abr de 2025 / PHotoEspaña / Madrid, España
