En Gabi Mora pintor (text de Roc Fuentes)
Al pensar amb en Gabi Mora com a pintor ens resulta difícil separar-lo del Mora arquitecte. Però crec que, per a ell, la pintura ha comportat una superació, un enriquiment, un eixamplament de la seva personalitat. Avui és un artista amb una doble vessant: pintor i arquitecte. Certament és un arquitecte de tècnica molt depurada i amb un especial sentit de l’estètica, l’espai i la funcionalitat en totes les seves obres –de les que a Terrassa en tenim quatre mostres excepcionals–. Tampoc hi ha dubte que la seva cultura, el seu humanisme i la seva sensibilitat impregnen i defineixen tota la seva obra. Tanmateix és aquesta personalitat, tan completa, la que el fa també un pintor molt notable, realment interessant.
Aquesta exposició ens permet gaudir d’una quinzena de les darreres pintures d’aquest artista que, en aquest cas, ha utilitzat tècniques de collage sobre cartró...i tela, i acrílic sobre tela i fusta. La mostra ens presenta obres especialment imaginatives, homenatges, en molts casos, als grans pintors dels segles XIX i XX.
L’artista es capaç d’integrar a Gauguin a Cadaqués, recrear amb molt encert un collage de Picasso o entrar, amb ironia, enginy i admiració, a “l’atelier” del mestre, en tres aproximacions a diferents moments del cubisme, molt expressives i brillants; especialment reeixida la “Mandolina i Guitarra”, encara en el cavallet. En la mostra, per descomptat, hi ha més coses, moltes més; la barreja, la composició, la integració i la superposició és produeixen també en les altres obres que s’exposen, sempre amb un acabat perfecte, de disseny. No tinc cap dubte de que, després d’admirar totes aquestes pintures, fins i tot podrem mirar amb uns altres ulls les obres de Matisse, Gauguin, Picasso, Braque, Hopper, o Warhol. El Gabi Mora, molt subtilment, les ha fet seves i ens les ofereix, això sí, ben transformades.
Segurament es poden fer moltes definicions de la pintura d’en Gabi Mora i totes elles, des de diferents perspectives, segurament serien molt certes. Jo definiria el seu art com eclèctic; podem parlar de figuració, geometrisme, impressionisme o expressionisme ja que, en moltes de les seves obres, hi trobarem fàcilment trets d’aquests, i d’altres, moviments pictòrics. Els seus notables coneixements de la pintura –especialment dels grans mestres del segle XX- fan que domini i assimili perfectament tots els grans corrents artístics moderns. Les seves obres sempre són brillants, d’acurada composició, de perfectes línies arquitectòniques, lluminoses, mediterrànies, de colors vius i gran expressivitat. El seu art neix d’un treball intens i extens, del seu talent i d’una mirada profunda, curiosa, intel·ligent i irònica sobre la realitat; una mirada, això sí, allunyada, molt allunyada, del naturalisme mimètic i convencional. Al pintar, construeix una nova realitat partint de diferents i diverses realitats que s’integren i sumen, que es potencien. Tot això fa que les seves pintures tinguin sempre un segell molt propi i personal i una visió particular de les coses.
Roc Fuentes
Entrada actualizada el el 01 sep de 2017
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
