Descripción de la Exposición
“DOS POEMES PARAL·LELS: PLOU SOBRE TXERNÒBIL I ÂME ERRANTE” de Frederic Saint Pol
DEL 29 D’AGOST AL 13 D’OCTUBRE DE 2019
A L’ESPAI 1
Inauguració: dijous, 29 d’agost a les 20 h
L’acte inaugural comptarà amb una lectura musicada dels poemes, a càrrec de l'actriu Sonia Guimerà, l’actor Joan S. Alòs i el músic Jordi Dalmau.
De fa temps, quan faig art, no sóc conscient del meu paper dins l'art, ni penso que faig art com a artista, sinó que faig art com a persona.
El meu art ha de ser lliure, i per això intento no ser induït per altres formes de creació o expressió, encara que de vegades, sense voler i de manera innocent, t'acostes a altres diàlegs. L'art és simplement un dels aspectes de la creació, que és multiforme, i el seu exercici vol dir llibertat. Personalment, crec que és el meu únic espai de llibertat possible: l'únic límit és la meva capacitat o incapacitat, i l'únic responsable de tot això sóc jo, que a més m’acosta al pensament lliure o alliberat.
I per això el meu art ha de ser un compromís personal lliurement establert i que, lliurement també, he decidit exercir. En realitat penso en l'art, com en una pràctica de la llibertat, primer individual i després, sens dubte, social.
La meva obra pot expressar tots els períodes de la meva història, perquè és una cosa molt personal i lliure. La meva obra està ancorada en la naturalesa personal i individual de la meva persona, existeixo, i penso, tant com duri el meu temps. I tot dóna voltes al meu món, que és l'únic que hi ha tal com avui el conec.
L'art és una via de coneixement, un intent de comprendre el món, i el meu món és reflexionar sobre la idea que tinc de mi mateix com a ésser pensant capaç de prendre decisions.
Plou sobre Txernòbil és un cant, és un crit a l'amor, a l'esperança, al record, a la vida, és sobre la incapacitat de l'home d'entendre la natura, la incapacitat d'assumir que tot està en moviment, en transformació permanent i canviant; tot neix i mor contínuament cada dia i cada hora.
I és l'ésser humà qui agredeix repetidament la natura. I, en la mesura que ho fa, constitueix un factor de caos.
És una reflexió personal, sobre els anhels, els moments fugaços, del moment precís, dels sentiments amagats i no amagats, de les il·lusions frustrades, de l'amor.
Âme Errante, que és un viatja sense destí, una reflexió sobre les ànimes errants que no troben el seu lloc, que estan entre dos mons paral·lels, refugiats, incompresos i ànimes de l'inframón, és una reflexió sobre el nostre camí personal, és una invitació a l'interior personal de cadascú, i sobretot és un viatja personal durant aquests anys, a on parlo sobre el meu recorregut personal i més intimista de les meves inquietuds emocionals, contemplant els canvis que es produeixen al meu v
"DOS POEMAS PARALELOS: LLUEVE SOBRE CHERNÓBIL y ÂME ERRANTE " de Frederic Saint Pol
DEL 29 DE AGOSTO AL 13 DE OCTUBRE DE 2019
EN EL ESPACIO 1
Inauguración: jueves, 29 de agosto a las 20h
El acto inaugural contará con una lectura musicada los poemas, a cargo de la actriz Sonia Guimerà, el actor Joan S.Alòs y el music Jordi Dalmau.
Hace tiempo, cuando hago arte, no soy consciente de mi papel dentro del arte, ni pienso que hago arte como artista, sino que hago arte como persona.
Mi arte debe ser libre, y por eso intento no ser inducido por otras formas de creación o expresión, aunque a veces, sin querer y de manera inocente, te acercas a otros diálogos. El arte es simplemente uno de los aspectos de la creación, que es multiforme, y su ejercicio significa libertad. Personalmente, creo que es mi único espacio de libertad posible: el único límite es mi capacidad o incapacidad, y el único responsable de todo esto soy yo, que además me acerca al pensamiento libre o liberado.
Y por eso mi arte debe ser un compromiso personal libremente establecido y que, libremente también, he decidido ejercer. En realidad pienso en el arte, como en una práctica de la libertad, primero individual y luego, sin duda, social.
Mi obra puede expresar todos los períodos de mi historia, porque es algo muy personal y libre. Mi obra está anclada en la naturaleza personal e individual de mi persona, existo, y pienso, tanto como dure mi tiempo. Y todo da vueltas en mi mundo, que es el único que hay tal como hoy lo conozco.
El arte es una vía de conocimiento, un intento de comprender el mundo, y mi mundo es reflexionar sobre la idea que tengo de mí mismo como ser pensante capaz de tomar decisiones.
Llueve sobre Chernóbil es un canto, es un grito al amor, a la esperanza, al recuerdo, a la vida, es sobre la incapacidad del hombre de entender la naturaleza, la incapacidad de asumir que todo está en movimiento, en transformación permanente y cambiante; todo nace y muere continuamente cada día y cada hora.
Y es el ser humano quien agrede repetidamente la naturaleza. Y, en la medida que lo hace, constituye un factor de caos.
Es una reflexión personal, sobre los anhelos, los momentos fugaces, del momento preciso, los sentimientos escondidos y no escondidos, de las ilusiones frustradas, del amor.
Âme Errante, que es un viaja sin destino, una reflexión sobre las almas errantes que no encuentran su lugar, que están entre dos mundos paralelos, refugiados, incomprendidos y almas del inframundo, es una reflexión sobre nuestro camino personal, es una invitación en el interior personal de cada uno, y sobre todo es un viaja personal durante estos años, donde hablo sobre mi recorrido personal y más intimista de mis inquietudes emocionales, contemplando los cambios que se producen a mi alrededor.
"TWO PARALLEL POEMS: PLOU SOBRE TXERNÓBIL Y ÂME ERRANTE" by Frederic Saint Pol
FROM 29 AUGUST TO OCTOBER 13, 2019
IN THE SPACE 1
Inauguration: Thursday, August 29 at 8:00 p.m.
The inaugural act will feature a musicado reading of poems, by actress Sonia Guimerà, actor Joan S.Alòs and music Jordi Dalmau.
For a long time, when I'm doing art, I am not aware of my role in art, nor do I think that I do art as an artist, but I do art as a person.
My art must be free, and for that reason I try not to be induced by other forms of creation or expression, although sometimes, unwittingly and innocently, you approach other dialogues. Art is simply one of the aspects of creation, which is multiform, and its exercise means freedom. Personally, I believe that it is my only space of freedom that is possible: the only limit is my ability or inability, and the sole responsible for all this is me, which also brings me to free or liberated thinking.
And that is why my art must be a freely established personal commitment and that, freely, I have decided to exercise. I actually think of art, as in a practice of freedom, first individual and then, without a doubt, social.
My work can express all the periods in my story, because it is a very personal and free thing. My work is anchored in the personal and individual nature of my person, I exist, and I think, as long as my time lasts. And everything turns around in my world, which is the only one there is as I know it today.
Art is a way of knowing, an attempt to understand the world, and my world is to reflect on the idea that I have myself as being able to make decisions.
Crying about Chernobyl is a song, it is a cry to love, to hope, to remember, to life, it is about the inability of man to understand nature, the inability to assume that everything is in movement, in permanent and changing transformation; Everything is born and dies continuously every day and every hour.
And it is the human being who repeatedly ages nature. And, to the extent that it does, it constitutes a factor of chaos.
It is a personal reflection, about the longings, the fleeting moments, the precise moment, the hidden and hidden feelings, the frustrated illusions, of love.
Erme, who is a trip without destiny, a reflection on the wandering souls who do not find their place, that are between two parallel worlds, refugees, misunderstood and souls of the underworld, is a reflection on our personal path, is an invitation to the personal interior of each one, and above all, a personal journey during these years, where I talk about my personal and more intimate journey of my emotional concerns, contemplating the changes that take place around me.
Exposición. 17 dic de 2024 - 16 mar de 2025 / Museo Picasso Málaga / Málaga, España
Formación. 01 oct de 2024 - 04 abr de 2025 / PHotoEspaña / Madrid, España
