Hoja de Sala
Descripción de la Exposición
Dibuixar un nou paisatge. Entre textos i paisatges
Galeria Espai Nivi. Coll Blanc
L’obra de Teresa Chàfer Bixquert (Tavernes de la Valldigna, 1964) és poètica i inspiradora a parts iguals. Adentrar-nos en ella suposa acaronar la nostàlgia de qui al llarg de la vida s’ha construït i reconstruït en diverses ocasions. Les arrels, les branques, les rames, les pedres i el fang dibuixen un nou paisatge en les seues obres, les quals tenen la capacitat de parlar-nos metafòricament de la resiliència després del trauma ocasionat per la desolació, perquè la natura, fidel reflexe del transcórrer de la vida, també ens sacseja posant en evidència la fragilitat del ser front la seua força, davant la qual sempre tenim les de perdre. Un clar exemple el trobem amb la maleïda DANA del passat 29 d'octubre del 2024 al seu pas per diverses comarques valencianes, la qual s'emportà la vida de 228 persones. Un dia en què la força de l’aigua de la pluja transformà les nostres vides arrossegant tot el que estava al seu pas, també les memòries dels qui habitaven espais i llocs. La natura plorà massa aquell dia, diu Teresa Chàfer, i davant dels nostres ulls, la fugacitat de la vida i del temps, es feren presents de manera tràgica.
Teresa Chàfer és la poeta de les mans i dels secrets. Amb les seues mans delicades ompli de carícies els objectes artístics amb els que treballa i amb els quals poc a poc ens descobreix xicotets misteris profunds, exposats com si d’un gabinet de curiositats es tractara. Entre textos i paisatges l’artista apedaça, cus i reconstrueix paraules i desitjos entrellaçats, els quals acaben per definir-nos, els mateixos que desemboquen en un procés continu de fer i desfer, de ser i d’estar, entre la identitat personal i els canvis temporals. Davant d’allò que és efímer i fràgil, la ferida, la memòria i la melancolia del que fou o haguera pogut ser, es converteix en l’obra de Teresa Chàfer en records materialitzats a partir de la delicadesa del fragment, els quals ens arrelen al silenci i a la contemplació més profunda i íntima. Soles i davant de la vulnerabilitat, els objectes que han sobreviscut a l’atzar del sacseig, dibuixen i construeixen un nou paisatge carregat de moments de reflexió, de refugi i d’autocura als quals ens agafem per acceptar el moment present, per buscar el camí que ens aporte la firmesa necessària al nostre interior i poder-nos trobar a nosaltres mateixa entre la resiliència, la reconstrucció i la reparació. Després de la destrucció sempre torna la calma i junt amb ella l’equilibri d’una connexió que ens convida a submergir-nos en l’evocació del que es converteix en etern de manera poètica. I és aixi com els records transformats en creació mitjançant els seus pensaments i traços, dibuixen i filen la memòria atrapada i transfigurada en art, brodada des de la rebel·lia, com han fet les nostres ancestres, unint i reparant la continuïtat del que havia quedat desunit.
Irene Ballester Buigues
Comissária
Premio. 13 mar de 2025 - 27 abr de 2025 / Madrid, España
Componer Saberes para imaginar y construir futuros sostenibles
Exposición. 03 abr de 2025 - 07 sep de 2025 / Museo Guggenheim Bilbao / Bilbao, Vizcaya, España
Formación. 01 oct de 2024 - 04 abr de 2025 / PHotoEspaña / Madrid, España