A través de la pintura i el dibuix, l’abstracció i la figuració, l’artista Clàudia Carbó pretén cavalcar entre la cruesa de la realitat quotidiana i un món oníric i fantasiós. Estimar la natura és respectar el que no entenem i Clàudia Carbó es pregunta com pot ser, en tants moments, tan crua i cruel? L’artista observa durant hores els seus gats, el petit que cada cop ho és menys, el gran que cada dia marca més els ossos i hi veu menys, els pinta, els reté amb ella, reté el bosc cremat, les vinyes amb malures, el conill, les tórtores i gripaus, els reté en dibuixos i pintures el que no compren i després ho deix anar, ho deixa ser, i aquí apareix l’abstracció atacant la figuració, per deixar-se desfigurar, per mantenir-se cru i sense acabar de cuinar.