Descripción de la Exposición
La mostra “Cercant la llibertat: 1968-2018” forma part del projecte europeu “In Search of Freedom”, representat a Barcelona per l’Observatori Europeu de Memòries de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona (EUROM);
El projecte se centra en la comprensió històrica i contemporània de les protestes dels anys 60 i 70 a Europa;
La comissària de l’exposició i directora del Museu Nacional d’Història Contemporània d’Eslovènia, Kaja Sirok, presentarà l’exposició amb una visita guiada aquest dimarts 27 de novembre a les 12h.
Ha canviat la recerca de la llibertat en els darrers 50 anys?
El projecte internacional Cercant la llibertat: 1968-2018 ofereix una resposta a aquesta pregunta a través de l'anàlisi de les imatges de les protestes estudiantils a tot Europa: dibuixa la imatge de com era el món d'aleshores i la juxtaposa a un conjunt d'imatges seleccionades en un concurs d'Instagram i a una col·lecció de testimonis d'activistes estudiantils.
Aquells que visqueren l'escassedat i els perills de la Segona Guerra Mundial van quedar bocabadats amb les protestes de 1968 a les quals els estudiants de tot Europa lluitaven a favor de diversos ideals polítics. No entenien els desitjos i les aspiracions de les generacions més joves, que anhelaven un món diferent. Actualment, en temps de creixement de la desigualtat social, sembla que els problemes i les preguntes que es plantejaren el 1968 segueixen vigents.
Espanya 1968: la llibertat necessària
La dictadura de Franco establerta després d'haver guanyat la Guerra Civil l'any 1939 contra la Segona República democràtica demostra el caràcter distintiu de la situació a Espanya el 1968. Repressió sagnant, llargues sentències de presó, censura fèrria i polítiques públiques depredadores van afectar els perdedors de la guerra. Amb el suport del nacionalcatolicisme, el discurs normatiu del franquisme i el sistema legal establert legitimaven un sistema social patriarcal com a pedra angular del nou Estat. A finals de la dècada dels 60, es va gestar la resistència antifranquista en el si dels sindicats clandestins, l'oposició política, la resistència estudiantil i els grups feministes emergents. La utopia del futur i portar la imaginació al poder eren objectius vagues comparats amb les demandes bàsiques com ara la subsistència, la lluita pels drets democràtics i ciutadans o la millora dels salaris dels treballadors espanyols. La violència política institucionalitzada va durar fins als darrers anys del règim de Franco i es va cobrar les seves últimes víctimes el setembre de 1975 amb l'execució de cinc persones per un escamot d'afusellament. Poc després, al novembre del mateix any, Franco va morir. La lluita comuna, aleshores, fou per l'amnistia.
El material seleccionat per a aquesta exposició és un intent d'il·lustrar les lluites que es dugueren a terme els anys 60 i 70 a Espanya tot cercant els vincles amb l'esperit del maig del 68. El camí comença amb un retrat del músic Francesc Pi de la Serra, que formà part del grup d'artistes catalans que s'oposaren al règim amb les seves obres i sota la censura. Amb 19 anys fou arrestat per fer una pintada amb el nom de l'Organització Pacifista de Catalunya, «OPC», un moviment fals que ell i un parell d'amics havien creat. Després de passar tres nits a la comissaria de Via Laietana, fou jutjat i enviat a Ceuta per fer-hi el servei militar obligatori. Durant els 18 mesos que hi va passar, va desobeir ordres, destruir armes, obrir correspondència oficial i, fins i tot, va escapar. Al mateix temps li concediren el Premi Nacional de la Música. La fotografia és de 1965, durant una breu actuació que va fer a petició dels oficials del seu regiment. Quan començà a cantar L'home del carrer, la seva cançó premiada, li demanaren immediatament que parés. «¡En español!», li cridà el coronel. «No, yo canto en catalán». En acabar el servei militar, continuà fent activisme antifranquista com a músic professional i com a membre del PSUC.
Polònia: una història de dues revolucions
Els orígens de la campanya antisemita de març de 1968 es remunten al juny de 1967 i a la Guerra dels Sis Dies. La victòria d'Israel sobre els estats àrabs (que comptaven amb el suport de l'URSS) era una violació de l'equilibri de poder de la Guerra Freda. En un discurs públic, Władysław Gomułka, primer secretari del Comitè Central del Partit Unit dels Treballadors Polonesos, va comparar els jueus polonesos amb la cinquena columna, suggerint que eren un aliat ocult d'Israel, amb qui la República Popular Polonesa havia trencat les relacions diplomàtiques. La facció del Partit Unit dels Treballadors Polonesos liderada per Mieczysław Moczar, aleshores Ministre de l'Interior, va adoptar les paraules de Gomułka. Els serveis Secrets (Służba Bezpieczeństwa, SB), sota el comandament de Moczar, començaren a fer una llista de "sionistes" (terme emprat per la premsa per referir-se als polonesos d'origen jueu) i a controlar a molts dels que hi constaven.
Al mateix temps, al març de 1968, es produïren moltes manifestacions estudiantils. La causa directa n'era la brutal repressió del míting de la Universitat de Varsòvia. Estudiants de pràcticament totes les universitats del país exigien llibertat d'expressió i de reunió. A moltes universitats, els estudiants van organitzar vagues i segudes. Les protestes anaven acompanyades de manifestacions al carrer que acabaven en enfrontaments amb la milícia.
La revolta estudiantil fou ràpida però breu, es va pacificar en dues setmanes. Els vaguistes foren expulsats, arrestats o reclutats per l'exèrcit.
La cúpula del Ministeri de l'Interior va utilitzar les manifestacions estudiantils com a pretext per aplicar els mecanismes de purga que havien preparat prèviament. La premsa va presentar les protestes com a conseqüència d'una conspiració ideada pels "sionistes". Els diaris anaven plens de propaganda antisemita, segons la qual els jueus polonesos eren els causants del mal funcionament del sistema i de les penúries econòmiques.
Es posà en marxa al país l'anomenat desemmascarament dels sionistes ocults, acompanyat d'una agressiva campanya a la premsa. Els jueus polonesos, o les persones que els agents dels Serveis Secrets identificaven com a tals, eren apartats de la feina, expulsats o se'ls privava del seu salari. Aparegueren pintades antisemites a les portes de les seves cases i molts d'ells rebien trucades amenaçadores durant la nit.
Les autoritats estatals endegaren procediments especials per permetre la migració a Israel a canvi de la renúncia a la ciutadania polonesa. Gairebé 13.000 persones van abandonar Polònia entre el 1968 i el 1971 arran d'aquesta regulació, entre les quals hi havia acadèmics, periodistes i artistes. Menys del 30 % dels emigrants s'establiren realment a Israel, la resta va emigrar a Suècia, Dinamarca, França, Gran Bretanya i Amèrica del Nord.
Iugoslàvia: Manifestacions estudiantils 1968-1971
Com a altres punts d'Europa, a Iugoslàvia, el 1968 també fou un any molt turbulent. El descontentament esclatà per primer cop a Belgrad, on els estudiants es van enfrontar a la policia a principis de juny. El conflicte es va traduir en manifestacions i, després de la brutal intervenció de la policia, esdevingué una autèntica revolta. La principal causa de la protesta dels estudiants eren les condicions internes socials i econòmiques que patien. Amb el suport dels professors, els estudiants es van alinear clarament a favor dels crítics amb les mesures reformistes. Acusaren els líders estatals i polítics d'obrir la porta al capitalisme i de promoure l'estratificació social i la desocupació a través de la defensa dels principis del mercat.
Els esdeveniments de Ljubljana van coincidir amb els disturbis a Belgrad. Estudiants socialment desafavorits van organitzar i liderar una trobada el dia 6 de juny de 1968. El motiu immediat era la decisió de la direcció d'augmentar el preu dels lloguers de la residència d'estudiants. A les demandes per a que el Consell Executiu de la República augmentés els fons destinats a beques i que s'instaurés una seguretat social per als estudiants, s'hi van sumar exigències polítiques més àmplies, com ara la millora de la situació econòmica del país i la prevenció de l'enriquiment injustificat dels individus.
L'emissora Študent començà a emetre l'any 1969. Feia una important tasca informativa i de propaganda del moviment estudiantil a la Universitat de Ljubljana. A partir de la primavera de 1970, els estudiants intervenen més decisivament a la política, en especial a esdeveniments internacionals.
La primavera de 1971, les accions de protesta estudiantil assoleixen el seu punt àlgid amb l'ocupació de la Facultat de Belles Arts de Ljubljana. El motiu de l'ocupació fou l'aplicació de mesures repressives contra el moviment estudiantil en general i contra estudiants concrets, tot i que les causes reals es troben en les relacions socials, les polítiques econòmiques fallides, la diferenciació social i la posició social desregulada de la universitat i la intelligentsia. El moviment estudiantil, d'orientació socialista, defensava unes relacions socials més ordenades.
El curs següent, el moviment es va escindir en corrents diferents, predominantment d'esquerra radical, però van existir durant poc temps. Des del punt de vista institucional, el moviment es va transformar amb l'entrada de la Comunitat d'Estudiants a l'Aliança de les Joventuts Socialistes d'Eslovènia.
Exposición. 31 oct de 2024 - 09 feb de 2025 / Artium - Centro Museo Vasco de Arte Contemporáneo / Vitoria-Gasteiz, Álava, España
Formación. 16 nov de 2024 - 17 nov de 2024 / Bizkaia Aretoa / Bilbao, Vizcaya, España
La mirada feminista. Perspectivas feministas en las producciones artísticas y las teorías del arte
