Les obres que presento en aquesta exposició formen part d'una gran sèrie anomenada 'Puzles'. Vaig començar aquesta sèrie fa gairebé 20 anys, amb el neguit de representar plàsticament la idea d'allò que considerem la realitat sòlida i material que ens envolta. Aquesta realitat que ens sembla constituïda d'elements fixats i ben diferenciats, és el resultat del que els nostres sentits limitats ens transmeten...

Potser hi ha una altra realitat amagada, o moltes altres. I fragmentant aleatòriament la composició i recomponent-la apareixen escenes, objectes, figures que no hi eren al principi, suggerint realitats superposades.

La meva pintura està impregnada de música, des de l'apel?lació de les sèries (opus) per distingir una etapa de l'altra fins a la composició, on el ritme és aparent: ritme de les formes que duren més o menys temps, silencis, ... i contrapunts a diverses veus. De l'opus precedent on el ritme ens donava una sensació d'arquitectura, a poc a poc van apareixent les 'Sensacions rítmiques' que veiem a la primera sala. Els colors de les sensacions rítmiques es perden amb el pas del temps i neix el silenci del color o, per ser més exactes, l'intersilenci del color de la segona sala. Perquè intersilenci? Perquè són composicions on el color ja no és el protagonista sinó que esdevé una aparició fugaç i sorda enmig dels matisos de grisos i blancs per centrar tota l'atenció en el ritme i les figures improbables que poden sorgir.