Cançó de Pedro Costa

Exposición / La Virreina Centre de la Imatge / La Rambla, 99 / Barcelona, España
Ver mapa


Cuándo:
21 oct de 2022 - 23 abr de 2023

Inauguración:
21 oct de 2022

Comisariada por:
Javier Codesal

Organizada por:
La Virreina Centre de la Imatge

Artistas participantes:
Pedro Costa

---

Etiquetas
Cine  Cine en Barcelona 

       

---

Descripción de la Exposición

Primera mostra en el context espanyol del cineasta portuguès Pedro Costa (Lisboa, 1959). Es presenten un seguit de treballs realitzats ex professo per a La Virreina Centre de la Imatge sota el nom de Cançons, en què l’autor aprofundeix sobre com la paraula interpel·la, musicalment i plàstica, els diversos règims de les imatges en moviment. Divendres 21 d’octubre, a les 11 h, a La Virreina Centre de la Imatge (La Rambla, 99) tindrà lloc la presentació de les exposicions: Cançó de Pedro Costa; Jean Wyllys: Desexili, i Art Larson: L’ombra del pixapins. La roda de premsa comptarà amb les intervencions dels artistes Pedro Costa, Jean Wyllys i Art Larson, i dels comissaris de les mostres, Javier Codesal i Valentín Roma. Cançó de Pedro Costa és una exposició que s’articula a partir de deu obres, cinc realitzades expressament per a La Virreina Centre de la Imatge. Pedro Costa (Lisboa, 1959) és un dels cineastes més apreciats pels nous públics de cinema i per la crítica internacional, sobretot des de la realització de No quarto da Vanda (2000). El seu darrer llargmetratge, Vitalina Varela (2019), va rebre el Lleopard d’Or al millor film al Festival de Locarno. Després d’exercir com a diputat federal amb el Partit Socialisme i Llibertat (PSOL) entre el 2010 i el 2018, Jean Wyllys (Alagoinhas, Brasil, 1974) es va veure forçat a exiliar-se l’any 2020 per haver patit amenaces de mort i persecucions homòfobes i racistes. Desexili aplega gairebé un centenar de dibuixos, composicions i collages realitzats per Wyllys durant aquest desterrament. Es tracta d’una mena de bitàcola amb què l’artista narra les seves maneres de prendre la paraula i polititzar l’existència. A L’ombra del pixapins, Art Larson (San Diego, 1962) qüestiona la relació entre l’obra que veiem i l’artista que l’ha creat. Destaca la perspectiva del foraster, l’observador que es reconeix a ell mateix en allò que es passa per alt. Mostra el residu dels moments ordinaris, acumulat al llarg d’una vida, i l’ombra de l’artista que no deixa rastre en el paisatge, però que en forma part.

---