Caminar sobre el gel. Èpica i disfuncionalitat en la pràctica artística

Exposición / Arts Santa Mónica / Rambla Santa Mònica, 7 / Barcelona, España
Ver mapa


Cuándo:
17 ene de 2017 - 02 abr de 2017

Inauguración:
17 ene de 2017 / 19:00

Comisariada por:
David Armengol

Organizada por:
Arts Santa Mónica, Bòlit, Centre d'Art Contemporani

Artistas participantes:
Àngels Ribé, Fermín Jiménez Landa, Irena Visa, Lluís Hortalà, Lúa Coderch, Mercedes Mangrané, Pauline Bastard, Pere Llobera, Rafel G. Bianchi

       

Documentos relacionados
Nota de prensa

---

Descripción de la Exposición

Artistes: Pauline Bastard, Lua Coderch, Rafel G. Bianchi, Lluis Hortala, Fermin Jimenez Landa, Pere Llobera, Mercedes Mangrane, Angels Ribe i Irena Visa. L'hivern de 1974, un jove Werner Herzog decideix anar caminant de Munich a Paris per visitar a la seva amiga i critica de cinema Lotte Eisner, que es troba molt malalta a l'hospital. En lloc de viatjar rapidament a la capital francesa per reunir-se amb Eisner, Herzog inicia un viatge solitari a peu que, segons ell, mantindra a la seva amiga amb vida mentre camina. La seva aventura va durar del 23 de novembre al 14 de desembre de 1974. Quatre anys despres, aquesta gesta va donar peu a la publicacio d'un petit assaig: Del caminar sobre hielo. Caminar sobre el gel es una exposicio col・lectiva que situa el seu punt de partida en aquest relat. El cineasta alemany descriu de manera minuciosa els paisatges, situacions i pensaments que li acompanyen durant el viatge. Una traduccio a l'ambit de les arts visuals on l'absencia de practicitat del seu viatge obre dues possibles interpretacions: d'una banda, l'activacio del paisatge a traves de la performance i l'experiencia directa; per l'altre, una analisi sobre la disfuncionalitat de l'art, un context capac de destinar un gran esforc i energia a empreses alienes a les convencions que configuren el nostre entorn social. El romanticisme individualista de Herzog i la seva fascinacio per allo o aquell que se situa en el limit (del geografic, de l'huma, del possible, del necessari...), ens suggereix a la vegada una manera especifica d'entendre la practica artistica des del present. Una lectura particular en la qual, ja sigui per necessitat individual o per progressiva desil・lusio o desencantament d'allo col・lectiu, la condicio de l'artista es mesura mitjancant la perseveranca euforica del repte. Despres d'una primera vida a Bolit Centre d'Art Contemporani de Girona, l'exposicio s'adapta ara a l'Espai Anella de l'Arts Santa Monica de Barcelona. Degut a les caracteristiques de la sala - un passadis ampli situat en el primer pis - aquest segon capitol potencia les connexions d'espai i temps que defineixen la gesta de Herzog: la seva caminada en linia recta de Munic a Paris i l'avanc cronologic del seu relat. El plantejament expositiu converteix la visita en una sequencia de temps condicionada per la linealitat estricta d'un recorregut. D'esquerra a dreta, les obres s'exhibeixen davant nostre amb autonomia propia. No existeix dialeg a l'espai, pero si en el temps. En definitiva, Caminar sobre el gel analitza la fragilitat i la intensitat de l'accio de Herzog - la d'avancar per un lloc inestable, incert - mitjancant una trobada entre artistes de diverses generacions i procedencies. Artistes que comparteixen el seu gest simbolic i inutil. En aquest sentit, l'exposicio es un homenatge a la condicio disfuncional i poderosa de l'artista. Per cert, Lotte Eisner va vencer la seva malaltia i no va morir fins el 1983. Quan camino, és un bisó el que camina. Quan descanso, és una muntanya la que reposa. Werner Herzog

---