Cabosanroque. No em va fer Joan Brossa

Exposición / Arts Santa Mónica / Rambla Santa Mònica, 7 / Barcelona, España
Ver mapa


Cuándo:
01 mar de 2018 - 18 mar de 2018

Inauguración:
01 mar de 2018

Organizada por:
Arts Santa Mónica

Artistas participantes:
CaboSanRoque

---

Etiquetas
Arte sonoro  Arte sonoro en Barcelona  Instalacion  Instalacion en Barcelona 

       

Documentos relacionados
Dossier de prensa

---

Descripción de la Exposición

Idea, conceptualització, creació, construcció, disseny d’il·luminació, concepció sonora i composició: Laia Torrents i Roger Aixut (Cabosanroque) Veus: alumnes del COIET de Banyoles (Servei d’atenció especialitzada a persones adultes amb discapacitat de la comarca del Pla de l’Estany): Mª Àngels Verge Mata, Pau Fernández Pujol, Eduard Martí Vergé, Alex Alba, Jonathan Perasa, Carmelita Puigdemont i Jordi Saubí Gironès Organitza: Arts Santa Mònica-Departament de Cultura Produeixen: Cabosanroque amb el Teatre Nacional de Catalunya, el Festival Temporada Alta, la Institució de las Lletres Catalanes i la Fundació Lluís Coromina Col·laboren: Fundació Joan Brossa i ICEC La instal·lació No em va fer Joan Brossa és un projecte expositiu d’art sonor que té com a gènesis l’exploració transversal de la prosa més desconeguda i primerenca del poeta Joan Brossa. El resultat és una obra sonora i plàstica de Cabosanroque, on no només s’involucren el coneixement de diferents disciplines sinó la connexió entre elles per arribar a un àmbit d’acció més ample. No em va fer Joan Brossa és la reafirmació de la exigència d’una realitat pròpia, en la qual es pot observar el què hi ha de fenomen de transmissió/ influència o bé d’estricta convergència entre l’obra de Joan Brossa i la de Torrents‐Aixut. El punt de partida de No em va fer Joan Brossa és la paraula que el poeta desenvolupa durant els anys 40 i 50, el paisatge dins la prosa i el so de la paraula dins la poesia escènica. La instal·lació interpreta el paisatge mític i màgic de “El jardí de Batafra o el molí de carnaval”, el paisatge molt menys diví de “30 Divisió”, el paisatge sota el firmament del “Missal de caragat” o els boscos evocats en l’obertura de l’òpera “Parsifal” del seu admirat i vitalment recurrent Wagner.

---