Barcelona Producció 2023-24. Cicle de performances

Exposición / La Capella / Hospital, 56 / Barcelona, España
Ver mapa


Cuándo:
14 nov de 2023 - 16 nov de 2023

Inauguración:
14 nov de 2023

Organizada por:
La Capella

Artistas participantes:
Ari Cardozo, Estanis Comella, Laia Gimeno Bardis, Laura Roig Equey

---

Etiquetas
Arte en vivo  Arte en vivo en Barcelona  Performance  Performance en Barcelona 

       

---

Descripción de la Exposición

Barcelona Producció 2023-24 arrenca amb un cicle de performances del 14 al 16 de novembre al Centre d’Art La Capella. La modalitat de performance és molt significativa dins el programa de Barcelona Producció 2023-2024 de La Capella, centre d’art focalitzat en l’emergència i la cura del context artístic de la ciutat per tal de continuar buscant altres maneres de viure i treballar juntes. El programa al voltant de la performance es desplega durant tres dies –14, 15 i 16 de novembre– i dona lloc a tres esdeveniments, a càrrec d'Estanis Comella, Ari Cardozo i el binomi format per Guiu/Laia Gimenno i Laura Roig, pensats per ser viscuts en comunitat, en què els fets aniran desfilant i entrelligant-se a través de la relació entre els cossos, el temps i l’espai. Barcelona Producció potencia la investigació a través de la pràctica de l’acció obrint un espai per provar sense control, contemplant com a material el temps, el límit, la inestabilitat, la resistència, l’equilibri, l’accident, el canvi, la improvisació, l’energia, la veu, el cos, el gest, el so, l’edició, el dubte, el salt, el risc, l’acceleració… El programa convida el públic a formar part d’una experiència única, generada en col·lectivitat. Programa El cicle de performances comença el dimarts 14 de novembre, a les 18.30 h, amb La llenya escalfa dues vegades, de Guiu/Laia Gimeno i Laura Roig, que convida a reviure una performance a l'entorn de la tradició en memòria dels boscaters, per qüestionar unes corporalitats travessades per múltiples violències que la mateixa tradició ha perpetuat. Guiu/Laia Gimeno Bardis i Laura Roig, amb una llarga relació d'amistat, decideixen treballar conjuntament per explorar la possibilitat d’un diàleg entre la seva contemporaneïtat i el folklore popular del seu poble. La seva primera peça és Galop de Panderetes (2022), estrenada a Hangar i reprogramada al festival Rihihiu. El concurs d’estellar és una de les tradicions més antigues i més populars del seu poble natal, Torrelles de Llobregat, que se celebra cada any en memòria de totes aquelles persones que treballaven i habitaven els boscos: els boscaters. La llenya escalfa dues vegades neix del desig de compartir aquesta festivitat rural, utilitzant el concurs com a engranatge per traslladar els llenguatges de la tradició oral als escènics, portant l’acció des del bosc fins a la Sala Gran de La Capella. La peça dialoga entre la tradició i la contemporaneïtat, i a través de l’acció es revisa i es qüestiona la història i les múltiples violències que la mateixa tradició ha perpetrat. La performance es desplega en tres moments escènics: el bosc, el viatge dels traginers i l’activació del concurs d’estellar a La Capella. El live d’Instagram serà el dispositiu per generar la retransmissió en directe del viatge d’aquesta tradició, des del bosc fins a la ciutat. A continuació, el dimecres 15, a les 19.00 h, SXT – Courtyard Rosebush, d’Estanis Comella, convida a ser a prop d’una sensibilitat escultòrica latent, que pren el directe com el suport des d’on inserir un arxiu en l’espai arquitectònic en forma d’atmosferes que s’esvaeixen. Els elements que constitueixen la pràctica d'Estanis Comella tenen un component mal·leable; busca materialitats lleugeres que s’adaptin a un contacte constant amb el treball. Partint d’una sensibilitat escultòrica latent, imatges, textos, so i dibuixos perden informació en cada aproximació en la qual intenten configurar atmosferes on aquestes materialitats s’encavalquen i generen amplitud. És en la dificultat per nomenar certa temperatura que en el conjunt d’aquesta pràctica hi ha subjacent un camp poètic que inunda suports com la publicació, l’espai o el directe. SXT és un projecte a llarg termini que pren el directe com el suport des d’on inserir imatges en l’espai arquitectònic en forma d’atmosferes que s’esvaeixen. Materials com textos o un arxiu d’imatges pròpies assenten les bases sobre les quals poder improvisar en el directe, i es tornen paràmetres coreogràfics. Courtyard Rosebush, una de les variacions que neixen d’ SXT, descriu les lleus modulacions que ocorren en les seqüències temporals que l’estructuren. Els materials comencen a prendre forma de manera orgànica al voltant d’una noció, seamless, que, aplicada al so, seria una manera d’assenyalar la continuïtat i la sensualitat en el flux, i tornaria així la linealitat del temps rotació. Finalment, el dijous 16 de novembre, a les 17.00 h, per tancar el cicle, ¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este?, d’Ari Cardozo, brinda al públic la possibilitat d'entrar amb ella dins del cos d’un concert de llarga durada, centrat en la improvisació, capbussant-se a les profunditats i a les superfícies del temps del directe. Ari Cardozo, artista establerta a Barcelona, apassionada per la música i activa en l’escena underground de la ciutat, publica música de manera independent des de 2016. És membre del col·lectiu i segell català Nova Era, referent local en l’escena emergent entorn de SoundCloud. Entre els seus treballs recents de performance hi destaca Demasiado ímpetu, encarregada per a la inauguració del festival Art Nou 2022, així com concerts per a les exposicions Vermell Passió, d’Irantzu Yaldebere (Halfhouse, 2022), i Information Resort, de Rafa Castells (l’Hospitalet de Llobregat, 2023). ¿Qué hace una chica como tú en un sitio como este? és un concert de llarga durada (6 hores),centrat en la improvisació a través de mitjans electrònics, en què es treballa amb l’eclosió de fenòmens acústics i la veu. El projecte posa el focus en la música com a llenguatge capaç de generar i sintetitzar experiències transcendentals i pensament, per fer-se un lloc dins les pràctiques artístiques contemporànies. Prescindint d’acompanyament visual addicional (projeccions, pantalles, visuals), el cos mateix del concert esdevé l’obra i l’escena.

---