Aquesta exposició, comissariada per la Fundació-Tallers Josep Llorens Artigas, suposa una nova oportunitat, després de més de trenta anys de la darrera gran mostra que se li va dedicar a Barcelona, per poder comprendre i valorar la importància de les aportacions fonamentals d'Artigas.

Josep Llorens Artigas (Barcelona, 1892 - Gallifa, 1980) és un dels noms més destacats de la ceràmica europea del segle xx. Sota l'impuls de l'esperit noucentista en què es va formar i del ressorgiment de la ceràmica a França, i fascinat per la gran ceràmica de la dinastia Song, a finals dels anys vint Artigas va ser un dels principals renovadors de l'art ceràmic occidental, suprimint completament la decoració figurativa dels gerros i centrant-se en la recerca de la qualitat de l'esmalt.

Amb una depuració formal i un rigor extraordinaris, Artigas rehabilità la mil·lenària tècnica ... de la ceràmica de torn, que a Occident havia quedat relegada a l'àmbit de les arts aplicades, i l'elevà al nivell del gran art de la ceràmica oriental (xinesa, japonesa i coreana), fins al punt d'aconseguir que a l'inici dels anys trenta, per primera vegada, museus d'art com el Metropolitan de Nova York o el Museu d'Art Modern de Barcelona adquirissin peces de ceràmica contemporània.

L'obra d'Artigas, cuita lentament al foc de llenya -que per ell era la base de l'ofici- es caracteritza per la senzillesa d'unes formes hereves de la tradició, treballades amb la humilitat de l'artesà, i per la subtilesa d'uns esmalts, profunds i lluminosos, que expressen l'ànima de l'artista.

Artigas elaborà una ceràmica d'autor en què cada peça és una obra única.

L'exposició, que compta amb més de cent cinquanta peces, abasta cronològicament la seva dilatada carrera, des del gerro anomenat Clar de Lluna (1927) -considerat pel mateix autor una «obra mestra»- fins a les darreres peces enfornades a principis dels anys setanta, incloent-hi la seva fructífera col·laboració amb artistes com Raoul Dufy o Joan Miró.

«L'art ceràmic és, per excel·lència, un art sensual i líric. Si l'artista ceramista no arriba amb les seves obres a fer visible la seva personalitat, és perquè resta esclau de la tècnica.»