Descripción de la Exposición
Els comissaris Fina Duran, Jesús Galdón i Martina Morittu proposen en aquesta exposició retre homenatge a poetes a través de l'obra d'artistes visuals. L’exposició, organitzada per la Fundació Lluís Coromina amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Òmnium Cultural de Terrassa, és un trajecte des de la mirada de creadors de diferents generacions que ens descobreixen la poesia d'Ausiàs March, Ramon Llull, Joan Oliver, Salvador Espriu, V.A.Estellés,J.V. Foix, Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster, Carles Hac Mor, Joan Brossa i Àngels Moreno.
Entre els artistes trobem Gerard Altaió, Mar Arza, Jesús Galdón, Josep Guinovart, Anna Llimós, Francesca Llopis, Amèlia Riera, Jordi Tolosa, Lluís Vilà, Ester Xargay i David Ymbernon, que representen diferents llenguatges visuals: plàstic, audiovisual, performatiu, etc. L’exposició es podrà veure a la sala 4 de la Factoria Cultural de Terrassa fins al 23 de gener.
L’exposició vol ser un camí d’anada i tornada en el recorregut que uneix el llenguatge escrit i el llenguatge visual. És aquesta transformació: de la paraula en imatges i a l’inrevés, la que fa realitat unes obres duals on el poeta i l’artista es tornen unitat.
Segons expliquen els comissaris ‘la poesia com a generadora d’imatges i sensacions ha tingut sempre un fort lligam amb allò visual, el poeta ens ha apropat a la creació d’imatges i l’artista visual les ha plasmat en obra’. Com diu el crític Vicenç Altaió, el mateix Joan Miró no establia diferència entre poesia i pintura, en la seva obra la creació visual anava unida a la proposta intel·lectual, ‘Miró no feia cap distinció entre un poema literari i un poema plàstic’.
11 Artistes / 11 poetes
On comença l’artista visual i acaba el poeta és impossible d’esbrinar en creadors com Gerard Altaió definit com “artista del text” sempre experimentant a través de l’art conceptual i la paraula per explorar els límits dels significats. Ausiàs March és l’objecte del seu reconeixement, les seves obres completes suporten el pes i equilibren el desajust de la cadira on ens recolzem.
Tampoc es poden definir els límits on situar la seva creació en el cas d’Ester Xargay, a qui no podem definir-la amb una paraula exacta: poeta, vídeo-artista, agitadora cultural? En aquest projecte ha desenvolupat una obra visual per apropar-nos a l’obra de Felícia Fuster, la poetessa que va desenvolupar una poesia des de la figuració expresionista fins a uns paràmetres més abstractes.
L’art poètica utilitza tota la força expressiva del llenguatge per representar o bé la utopia o bé la realitat, i els artistes plàstics han sabut captar, recollir i reinterpretar la força d’aquesta expressió. Aquesta força és la que va intuir Josep Guinovart en l’obra de Pere Quart “Decapitacions” de la que va afirmar que els poemes estaven vinculats a la tragèdia humana, formaven part de la història de l’home i a través de Pere Quart havia pogut reflexionar sobre el tema.
En el cas d’Amèlia Riera, una de les primeres dones que va sobresortir en la foscor de la postguerra, l’art partia d’una posició d’avantguarda i fugia de l’informalisme imperant per crear un llenguatge propi que emparentava perfectament amb els dels poetes. El mateix Salvador Espriu li va dedicar un poema on deia “des de la nit em dreço a l’ordre” i ella des de la foscor del seu món fantasmagòric li dedicava una peça al poema dedicat a la casa del somni.
Francesca Llopis s’uneix amb Maria Mercè Marçal per fer una crida a la llibertat i al valuós món interior, tot unint els fragments del mirall múltiple d’una reflexió de dona que suma la mirada de l’artista, poeta, feminista, intel·lectual, mare, etc...en definitiva el calidoscopi que ens apropa a les diverses possibilitats d’una realitat.
Carles Hac Mor explicitava parlant del seu “Filacteri d’infrallengua” que qualsevol cosa, qualsevol, podia ser un poema visual i Jesús Galdón va recollir el desafiament visualitzant el poema i convertint en realitat el pas de l’escriptura a l’art en una obra on no dir res és dir-ho tot.
Si qualsevol realitat pot ser expressió artística, la creada per David Ymbernon pren forma en la peça presentada a partir d’una anècdota de la biografia de Joan Brossa, l’experiència viscuda esdevé obra que ret homenatge al poeta des del món lúdic de l’artista que ha creat un univers de llibertat i creació on el color taronja predomina com a mostra de l’alliberament d’altres colors i d’idees preconcebudes i determinants.
La materialitat de la paraula és treballada per Mar Arza en una obra on el “Llibre de les Meravelles “ ens fa transitar entre la llum del llibre de Ramon Llull i l’obra de V. A. Estellés en una clara mostra de la capacitat de la poesia per obrir i ampliar la mirada creadora.
De la immaterialitat de la llum de les paraules transitem cap al material alquímic del ferro que treballat per Jordi Tolosa transforma les paraules de J.V. Foix en mesura dels paràmetres de profunditat amb mesures que fan immesurable l’expressió del missatge poètic/artístic.
Una mirada del present més actual es fa realitat en l’obra de les dues representants de les noves generacions, Anna Llimós artista visual que fa material la paraula de la poetessa Àngels Moreno que ens descobreix un missatge a l’amor i la memòria.
Lluís Vilà estableix una comunicació amb l’obra de Jorge Luis Borges a través de compartir interrogants, dubtes, silencis, paraules amb l’univers literari borgià. La realitat i la pèrdua es dibuixen en una cartografia impossible devorada pel foc.
El procés de transformació que genera tota creació s’expandeix a la mostra de manera que una de les unitats poeta/artista queda lliure per deixar un camí obert a noves creacions que mantinguin un nexe d’unió amb la itinerància de la mostra. L’empremta del recorregut quedarà marcada en aquesta dotzena parella que es definirà al mateix temps que es concreti quin és el trajecte a realitzar.
Inauguració 4 de novembre, a les 19h
PARAULA VIVA · Poemes cantats i dansats
Creació i interpretació: Neus Borrell i Mireia de Querol
Una acció ballada i cantada per posar cos i veu als poemes de 3 dones, Maria Mercè Marçal, Felícia Fuster i Àngels Moreno.
Amb la col·laboració d’Òmnium - Terrassa i de la mà de la cantant Neus Borrell i la ballarina Mireia de Querol, els poemes, posats en diàleg amb l’obra dels diferents artistes que proposa l’exposició Art i Paraula, es faran matèria efímera.
Traduïm al llenguatge vibratori de la veu i del cos paraules, idees i conceptes que ressonen en aquests poemes, donant-los una nova vida, per a poder gaudir-los amb tots els sentits.
Exposición. 19 nov de 2024 - 02 mar de 2025 / Museo Nacional del Prado / Madrid, España
Formación. 23 nov de 2024 - 29 nov de 2024 / Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS) / Madrid, España
