Descripción de la Exposición
La fotografia com a maneres de veure i de viure
L’al·legoria es un curiós procés retòric per el que les idees son transformades en coses o en figures per millor conversar amb elles, ja que, situades en el cel platònic, manquen de rostre i només els filòsofs empedreïts aconsegueixen comprendre-les. Més tard, quan el capitalisme va inventar la publicitat per vendre les seves idees en forma de coses,
l’al·legoria va canviar de signe i va fer exactament això que estic dient: li va insuflà una ànima a les coses per que les acollíssim més fàcilment a les nostres cases o a la casa de la nostra existència. Deduïm, doncs, que l’al·legoria, vista des de un costat o de l’altre, és com una màquina de barrejar idees i coses. En el fons, és una màquina de pensar amb imatges, tal com sabien els pintors i els poetes barrocs.
Rosa Puig posa en marxa, en les seves últimes obres, una nova forma d’al·legoria. No diré que l’hagi inventat ella, però sí que la utilitza amb una efectivitat poc habitual. Crec que l’obra de la Rosa Puig ha estat sempre movent-se entre la fotografia i l’escultura. Entenc el concepte d’escultura d’una forma molt àmplia. Potser podríem desenvolupar la cèlebre divisió que va fer Lessing entre les arts del espai i les arts del temps, introduint una nova categoria, la de les arts de la mirada que inaugurarà, dos segles més tard, la tècnica fotogràfica i que el cinema amplià després amb el moviment. La contrapartida estaria, llavors, en unes arts de l’acció, arts del fer o del modelar les coses. L'escultura, per la intensitat amb la que intervé en la matèria, podria ser considerada l'epítom d’aquest tipus d’art. Però, de la mateixa manera, que la divisió de Lessing, tan neoclàssica com era, no podia impedir que en la pràctica espai i temps mantinguessin en les manifestacions artístiques un contuberni decididament barroc, tampoc ara podem pretendre que la mirada es passiva o que l’acció és cega.
Rosa Puig i Torres
Esparreguera. Dissenyadora gràfica i fotògrafa.
Posa en valor suports de materials diversos. Les sèries espantaocells, aire, metalls, Stairs, embolicats, Dolls, Pedres i Fites, Interiors... elements de deixalles i el no retoc defineixen les seves propostes.
Autora del llibre BARCELONA 1000 GRAFFITIS. Edt. Gustavo Gili. 2005
La seva trajectòria d’exposicions individuals té un recorregut de vint anys.
Pedres i Fites. Vallgrasa. Centre Experimental de les Arts. Espai Humberto Ribas. 2021. “Dolls& more” Chez Xefo Art Gallery 2016. “Embolicats” i “sense títol” Fotografies al vestíbul. Fundació Joan Miró. Barcelona 2012. “aire” Galeria Alex Telese 2013. Galeria Antonio de Barnola 2007. “Espantaocells” MID Palafolls 2009. Entre d’altres.
Col·lectives: Fine Art Igualada. Museu de la Pell ” Serie Interiors”2017. Galeria Atelier. Mirades BCN. Hipermerc’Art by Moritz. Safia Art Contemporani.2015. Valid Foto. Efigies, mitos y retratos. 2014. Fundació Vilacasas. Museu de la Fotografia Contemporània. “Homenatge a Dalí ” Finalistes del Premi Fotografia 2014. La Virreina Centre de la Imatge. A COP D’ULL. “Barcelona 1000 graffitis 2003-2005”. Cultura Visual Fotogràfica recent a Barcelona 2013. Swab Barcelona. Galeria Atelier. Barcelona 2013. Art Madrid. “Paris 2010” Galeria Marita Segovia 2012. FEMACO. Mèxic i a la Galeria Antonio de Barnola. “aire” Barcelona 2008. Círculo de Bellas Artes. “Derribo” Madrid 2005.
Premio. 27 ene de 2025 - 10 mar de 2025 / Vitoria-Gasteiz, Álava, España
Exposición. 29 ene de 2025 - 29 mar de 2025 / Galería Elvira González / Madrid, España
Formación. 01 oct de 2024 - 04 abr de 2025 / PHotoEspaña / Madrid, España