Marie-Françoise Prost-Manillier (Lió, 1942) és una vella coneguda de La Xina A.R.T. Aquí hi ha exposat amb companyes artistes, tant del col·lectiu francès 4,barbier, de Nîmes ("Carbon (hic)", amb Helga Stuber-Nicolas, a 2010), com del seu propi grup lionès, Le Transfo ("Faire comme si", amb Erutti, Frédérique Fleury i Judith Lesur, a 2014), així com en diverses propostes més multitudinàries del col·lectiu Kanîbal'hopox. Ara ens visita amb una tan engrescadora com inquietant proposta individual: "Abain et Caël" (que, amb agosarada simplicitat, ho podríem traduir com "Abim i Cael"). El treball de Marie-Françoise sempre ha trepitjat terrenys feréstecs: amb la naturalitat temerària i sigil ostentós d'un gat domèstic ha oscil·lat entre allò més poètic i allò més terrible, que, d'alguna manera, no són sinó eufemismes per eludir, tal com deia Chesterton "allò que del realment val la pena parlar: el sexe i la mort" (ell hi afegia "i el cricket", però...ja se sap com n'és de pèrfid l'humor d'Albion).
Potser necessitem precisament un ull poètic per desentrellar el sentit de teranyina de l'obra de l'artista francesa. El text de sala que ha fet el seu amic i escriptor Gérard Mathie ens hi pot ajudar:
"...una fusió de cossos i una dissociació de gèneres. Abain et Caël, amants incestuosos, ara humans, nen i nena amb pell diàfana sota de la qual els esquelets són tan visibles com els sentiments originals i primaris: el desig i la por, la incomoditat i la resignació. Les fantasies quimèriques desafien les esgarrifoses realitats de la desesperació..."
"Abain et Caël, nascuts d'un trastorn dialèctic, es van separar de la nit llegendària per restar ara absorts en una foscor més palpable, més concreta, més carnal i més aterridora... Aquests ara són dos lluitadors en la imatge, com els fotografiats per Eadweard Muybridge i pintats per Francis Bacon. Lluiten tan per la bellesa de l'art, com per la celebració del cos...".
Amb un llenguatge profundament personal, barrejant dibuix i imatge seriada, pintures i volums, en un no sempre rigorós blanc i negre, i amb un molt seu sentit de la transparència i l'opacitat, "Abain et Caël" és una oportunitat magnífica de retrobar o tenir el plaer de descobrir l'obra d'una gran i polifacètica creadora: Marie-Françoise Prost-Manillier.
Entrada actualizada el el 26 feb de 2018
¿Te gustaría añadir o modificar algo de este perfil?
