-------------------------------------------------------

-------------------------------------------------------

Un fragment és una porció d'una cosa trencada o una part d'un tot escindida de forma casual o deliberada.

En aquesta exposició col·lectiva, el fragment esdevé un referent creatiu davant del qual cada artista tenia opcions múltiples i ben diverses: rompre i recompondre; integrar i desintegrar; emfasitzar allò insignificant, trencat o exclòs, indagar en la multiplicitat de relacions possibles entre les parts i el tot...

Un cop definides la idea i la intenció, a cada autor se li obria un il?limitat nombre de possibilitats sintàctiques per tal de plasmar-la: l'extrapolació, la combinatòria, la seriació, la reiteració, l'atzar, l'assemblatge... l'ordre o el caos.

El resultat és evidentment plural i enriquidor. En comú, la solidesa tècnica i conceptual i una intensa impregnació ... poètica.

Un total de 10 artistes mediterranis han treballat aquest projecte que fou exposat a Tarragona i finalitzarà a València el proper hivern.

Entre el conjunt d'obres que configuren la mostra hi ha la instal?lació de Fuencisla Francés, una cambra fosca entapissada de fragments refulgents com constel?lacions disperses en l'espai, combinada amb els efectes sonors de veu creats per l' artista i performer Fátima Miranda.

Hans-Dieter Zingraff, artista alemany, introdueix un rigorós concepte arquitectònic en les seves creacions tridimensionals amb perspectives reals o fingides i enganys visuals.

Tot emprant inusuals procediments pictòrics entre els que destaca el frottage Fernando Barrué de la Barrera obté en els seus llenços empremtes imprecises de fragments industrials.

Els acurats collages de Mariona Brines, evanescents com els somnis i els records, juguen amb les transparències i un cromatisme nacrat amb subtils grafismes i signes.

Pasqual Gomes acostuma a treballar el color i la geometria tot inspirant-se en els mosaics i paviments tradicionals de l'arquitectura mediterrània.

En l'escultura de Martí Rom, a partir de l'objecte trobat i manipulat, el fragment de ferro i de fusta obté peces rítmiques que evoquen vestigis industrials mitjançant la repetició d'un mateix element.

Pablo Noguera sol emprar recursos com la taca, el traç gestual, el degoteig i el recosit, recursos expressius que reflecteixen un impuls creatiu vehement, profund i indefugible.

En els treballs de Carmen Sánchez Oroquieta el fang primigeni adopta formes, volums i textures inèdites d'una estètica alhora sensitiva i austera de l'escultura ceràmica.

Joan Paton ens ofereix fragments d'un univers singular i propi, ple de colors, d'estels i galàxies lluents i artificioses que tanmateix s'inspira en la infinitud de gotes d'aigua del mar.

Francisca Revert equilibra potència i sensibilitat, caos i ordre, en obres sòbries, monocromes, plàsticament protagonitzades per taques peculiars, tot configurant un àmbit còsmic de ressons metafísics i una depurada estètica.